Tal dia com avui, fa 355 anys del Tractat dels Pirineus, l’inici de la pèrdua de les llibertats nacionals dels Països Catalans. Primer el Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i part de la Cerdanya. Després de la batalla d’Almansa, el País Valencià, a continuació Barcelona i finalment Cardona.
La monarquia absolutista de Lluís XIV i el Decret de Nova Planta de Felip V van marcar l’inici de les prohibicions, vexacions i de la constant persecució de la cultura i la llengua catalana. Es tractava d’assimilar tot el que fos català als costums i normes de França i Castella.
Han estat 355 anys de submissió i discriminació. Durant aquests anys el català ha estat proscrit a les escoles, als llibres parroquials, als registres civils, als toponímics, a la literatura, als mitjans de comunicació, als rètols i, fins i tot, a les làpides dels cementiris.
Direu que tot això és història, però el que no és història, sinó que passa ara i avui, és que el Govern Bauzà de les Illes Balears té ordres de Madrid de desmantellar, peti qui peti, l’ensenyament en català i del català a Balears. Que el Govern d’Aragó vol liquidar el català de la Franja amb la bretolada de dir-ne LAPAO. Que el PP del País Valencià intenta suprimir tant com pot les línies d’ensenyament en català, tot i la insistència de moltes famílies valencianes que volen un ensenyament en català, però no hi ha places disponibles. Per no parlar de la clausura del Canal 9 i la prohibició del senyal de TV3 a les terres valencianes.
En el cas del Principat, s’han fet intents, per activa i per passiva, de carregar-se la llei d’Immersió Lingüística amb l’excusa barroera dels drets dels castellanoparlants.
I en el cas d’aquí, la Catalunya Nord, la constitució republicana de la famosa Llibertat, igualtat i fraternitat no permet que l’estat francès pugui ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries. Per tant, tot el que no sigui cultura o llengua francesa, no es contempla.
La llengua catalana no és oficial ni a París ni a Perpinyà, per tant ni és subvencionable ni es pot promoure dins les administracions públiques. Com a màxim, alguna retolació bilingüe i algun intent totalment insuficient d’alguna administració local o comarcal.
La paradoxa dels governants francesos que s’omplen la boca parlant de “l’igualité” sembla que no es contempla a tots els llocs d’igual manera, perquè l’illa de Còrsega, amb el cors com a llengua pròpia, i en menor mesura l’eusquera a Lapurdi i Zuberoa tenen unes consideracions de protecció molt per sobre de la llengua catalana a la Catalunya Nord, tot i que també són llengües regionals.
Serà perquè els catalans del Rosselló són gent pacífica i els corsos i els bascos no ho són tant. Potser no, o potser sí.
De mil i una formes es manifesta encara avui el monstre de la repressió lingüística amb múltiples caps que enfonsa les grapes en els segles.
Demà els catalans del Principat som cridats per primera vegada a les urnes. La nul·la voluntat democràtica de l’estat espanyol no ho ha posat fàcil, però serà sens dubte la primera baula d’un encadenat que la majoria de catalans haurem de saber gestionar i de ben segur en properes accions culminaran en la consecució d’un estat propi que ens allunyi per sempre més de la repressió lingüística i de drets que ens han estat negats.
La independència del Principat serà important pel conjunt dels Països Catalans, també pels catalans de la Catalunya Nord. És segur que des d’un estat propi es podran impulsar projectes, establir convenis d’estat a estat i crear polítiques culturals més enllà de les fronteres administratives.
Per acabar, des de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, volem insistir en l’autoestima de la llengua. Malgrat que la constitució de França subestima les llengües que no són la pròpia, la supervivència de la llengua i cultura catalanes aquí al Rosselló depèn de vosaltres. Heu d’explicar als vostres fills i als vostres néts que el català aquí al nord té una història. Cal explicar la història, cal explicar que va haver-hi un edicte de Villers-Cotterêts que va prohibir el català, que van haver-hi uns Angelets de la Terra que es van aixecar contra l’ocupació francesa i que el català ha anat passant de pares a fills i així s’ha aconseguit la supervivència de la llengua malgrat les adversitats i prohibicions.
Parleu català d’una manera desinhibida amb amics i coneguts i sigueu forts i contundents en la seva defensa davant els vostres governants.
Visca la unitat de la llengua catalana!
Visca el Correllengua!
Visca la terra lliure!
Perpinyà, 8 de novembre de 2014