Dimecres 25 de maig, la CAL va organitzar una taula rodona a l’Institut d’Estudis Catalans, sent el primer dels actes commemoratius del Correllengua 2022, celebrant el centenari del naixement de l’assagista, activista cultural i poeta.
Col·lectius que treballen per la llengua catalana, personalitats destacades del món de la cultura i representants de diferents partits polítics van seguir l’acte des de les primeres files. Carme Forcadell, Dolors Feliu o Francesc Xavier Vila són alguns dels noms que van acompanyar la vetllada.
Marta Prevosti, vicepresidenta de l’IEC, va obrir la sessió saludant els presents. «Hem de vetllar perquè tot el sistema funcioni i perquè les institucions que vetllen per la llengua compleixin la seva tasca», va dir arrencant la jornada.
A continuació, David Vila, escriptor i dinamitzador lingüístic, i qui va moderar el debat, va presentar els membres de la taula rodona, sota el títol Països catalans: unitat lingüística i nacional: Núria Cadenes, escriptora barcelonina que viu al País Valencià; Bernat Joan, professor, escriptor i polític de les Illes Balears; Joan Peytaví, historiador i divulgador de la Catalunya del Nord, i Miquel Àngel Pradilla, professor de fonètica i fonologia i de sociolingüística a la Universitat Rovira Virgili i director de la Xarxa CRUSCAT d’investigació sociolingüística (IEC).
El passat i futur dels països catalans, la seva construcció lingüística i nacional o la importància de la llengua i de les polítiques lingüístiques al país, són algunes de les qüestions que es van posar a sobre de la taula, amb l’ocasió de parlar-ne des de tots els indrets del territori.
«En el cas de Catalunya, la llengua és fonamental», va dir Núria Cadenes citant Pere Calders i parlant des de la perspectiva valenciana. «És cert que no cal una llengua per definir i vertebrar una nació, però tenim la llengua i hem de saber aprofitar que comptem amb aquest element dúctil i integrador», va dir. I va afegir que, per a ella, la llengua és «una manera de veure el món». També va criticar que «no és normal trigar quatre hores en tren des de Torrent (València) a Barcelona i, en canvi, poder anar a Madrid només en una hora i mitja».
Bernat Joan va destacar que «la majoria dels elements que configuren identitats nacionals són inamovibles» com la religió, que no permet doble militància, o el lloc de naixement, que no podem triar. En canvi, «la llengua no té cap d’aquestes característiques: és un element de capacitat integradora i de gestió de la diversitat». Per això, considera que la llengua «és l’element més valuós que tenim per a la construcció de la nostra part del món». Bernat Joan va reconèixer que «dels Països Catalans, la cosa més habitual que se n’ha dit és que no existeixen» però que, en canvi, tot i les dificultats i distàncies, les Illes Balears, València i Catalunya «mantenim una sèrie de relacions i el que facilita aquestes relacions és tenir una llengua comuna».
«No oblideu mai que hi ha un nord en aquests Països Catalans», va demanar Joan Peytaví. «És normal que se’ns descuidi, perquè som a l’altre costat», va dir, però va destacar que, els darrers deu anys, «el nord s’ha retrobat bastant més amb el sud, amb bona acollida i molta expectativa de la banda del nord». Peytaví va reconèixer que, per a ell, «la noció fusteriana de Països Catalans és inherent» a la seva formació i que ha contribuït a formar la seva identitat, sobretot després de llegir Nosaltres, els valencians quan era adolescent: «Em va impactar». També va matisar que, «al nord la llengua és només un element, però no pas l’únic», perquè s’ha perdut la llengua, i, tanmateix, perviu el sentiment de catalanitat.
Miquel Àngel Pradilla va proposar el terme catalanofonia per a denominar la comunitat lingüística que s’enfronta al repte de consolidar un espai comunicatiu vertebrador. «Sense llengua no hi ha país», va dir, «i la llengua hi serà per marcar una distància clara amb l’altra llengua consolidada, el castellà». Per al sociolingüista, «hi ha una conflictivitat manifesta que ens impossibilita un debat sobre una comunitat cultural». Pradilla creu que la llengua catalana hauria de ser un instrument de cohesió social dels Països Catalans.
Finalment, el micròfon va obrir-se al públic, i els assistents queManifest Correllengua 2022 ho volguessin van poder participar en el debat.
Per concloure l’acte, Blanca Serra, professora, política i lingüista, va fer la lectura de Manifest Correllengua 2022, enguany escrit per Vicent Partal, director de Vilaweb, animant a tots els presents a participar-hi.
En la cloenda de l’acte Jaume Marfany, president de la CAL, va agrair als ponents i als assistents la seva presència, i a l’IEC i al Departament de Cultura pel suport a la CAL en l’organització de l’acte, aprofitant també per reflexionar sobre el futur de la llengua.
Galeria d’imatges de l’acte:
