19 de desembre de 2017

Projecte “xerrem junts”, una proposta social de comunicació en català

Als nostres barris hi ha una bona part de la població allunyada del català:

– Gent adulta que no el parla i no té cap perspectiva de començar una formació de llengua, o de qualsevol altra matèria, per motius varis: considera que la formació és cosa d’infants o adolescents, no va tenir èxit durant l’etapa escolar, no veu que sigui rellevant ni engrescador destinar temps a estudiar, no experimenta cap necessitat d’aprendre català, etc.

– Gent que va començar una formació lingüística de nivells inicials i no ha continuat, també per motius varis: manca de temps, incompatibilitats horàries, expectatives no acomplertes, desistiment davant l’esforç, absència de satisfacció emocional, etc.

– Gent que voldria connectar-se al català, però no s’hi veu amb cor ateses les necessitats peremptòries a què ha d’atendre, sigui perquè ha arribat aquí fa poc i li cal prioritzar moltes altres coses, sigui perquè té una dedicació laboral molt irregular o li cal ocupar-se de la cura familiar.

No és una població dispersa, sense punts de trobada social. A Catalunya hi ha moltíssims ‘meeting points’ on la gent acut amb freqüència: associacions de veïns, casals, ateneus, parròquies, clubs d’amistat, centres culturals, associacions d’oci, entitats de suport a necessitats socials, etc.  Allí la gent que no s’expressa amb suficient fluïdesa en català espera ser atesa en castellà, la llengua vehicular més freqüent als espais socials en barris no cèntrics de les poblacions fins que no hi hagi una situació més estesa de capacitat social de comunicació en català.

Moltes persones sòcies, dirigents  o partícips d’aquests nuclis de contacte i relació social participarien gustosament en propostes de conversa de grup en català dutes a terme dins o a l’entorn de la pròpia  entitat, atès que hi ha força motius que els impulsarien a fer-ho: la convivència amb familiars o amistats de parla catalana, tenir fills o nets que el parlen, treballar en llocs on hi és present, consciència de pertinença a Catalunya, etc. Són conscients que ser capaços de parlar en català a Catalunya és un factor d’apoderament personal i de reconeixement social.

El projecte “xerrem junts” de la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana) és sempre a punt per donar suport a persones vinculades a les entitats esmentades que vulguin valer-se d’aquesta oportunitat i crear espais de trobada i comunicació en català allotjats a l’entitat. Grups que conversen amigablement setmana rere setmana. A la CAL no li vindrà de nou, ja que té o ha tingut actiu el projecte de converses en català en parròquies, en centres culturals de barri, escoles de primària amb mares dels alumnes, esplais de barri amb familiars dels infants, fundacions que fan reinserció sociolaboral, casals de joves i de gent gran, sindicats, biblioteques de barri, ateneus, clubs, entitats de suport a malalts mentals, entitats d’atenció a persones refugiades, centres penitenciaris, associacions de comerciants, etc.

El projecte “xerrem junts” forma guies catalanoparlants perquè puguin conduir grups amb triple diversitat de nivell competencial: des de persones que encara no tenen suficient comprensió del català, passant per persones que ja l’entenen bàsicament però no l’han parlat mai, fins a persones que el poden parlar però ho fan amb dèficits de fluïdesa o de bagatge expressiu.  Els guies —més d’un per grup per poder atendre la diversitat de nivells— disposen de material adequat per omplir d’activitat oral amena, instructiva i engrescadora desenes i desenes de trobades setmanals, fins al punt de constituir, no un curs de llengua de tantes hores, sinó un espai durador de comunicació en català i creador de vincles amb l’entitat i entre els components del grup, amb el resultat d’una major competència oral dels que hi participen.

Els responsables de la creació d’aquests grups podem dir que el projecte “xerrem junts” ajunta de manera efectiva tres factors que incideixen en la voluntat de comunicar en una llengua apresa: el social (entorn on es parla de manera habitual), el lingüístic (creixent adquisició natural de la llengua) i el psicològic o personal (satisfacció per la bona relació i millora comprovable).

El “xerrem junts” és, doncs, una activitat social que arriba als col·lectius socials on resulta menys factible que hi arribin els recursos públics més formals (cursos de català, escoles d’adults, etc.) i fa tant d’alçaprem per connectar-hi, com de complement per als qui ja estudien català i els convé practicar-lo col·loquialment.

Jordi Esteban