Olalla Miret
El passat 6 de maig, Vicenç Villatoro va pronunciar la conferència central de l’acte de celebració del 20è aniversari de la CAL. Amb el títol “La llengua sí que importa”, l’escriptor va anar desgranant els arguments pels quals és necessari que la llengua es consideri una qüestió d’importància cabdal en el debat sobre el present i el futur dels territoris on s’hi parla.
Villatoro va manifestar que si volem que el català sigui una llengua socialment i culturalment viva, respectada i de prestigi, no podem deixar-la de banda en el debat polític i social. Segons l’escriptor, «el catalanisme sempre ha volgut garantir el benestar dels catalans i la seva identitat cultural», i va afegir que «la situació lingüística és dinàmica». Tenir-la resolta avui no implica que en el futur no perilli. Per tant, «cal pensar quina serà la responsabilitat de les institucions catalanes sobre la llengua a tots els territoris on s’hi parla».
«Definir una comunitat a través de la seva llengua no és essencialista, és un encert, perquè la llengua és inclusiva, és accessible, s’aprèn», va apuntar. En un món on existeixen identitats lingüístiques que tendeixen a ser perpendiculars i no estrictament lligades a un territori, el català ha de ser la «llengua de la plaça pública». Ha de ser «la llengua que tothom sap i comparteix, encara que no sigui la seva llengua materna, […] ha de ser el fil conductor de la cohesió social. Si no ho és potser no morirà, però el català com a llengua socialment i culturalment viva s’haurà perdut».
Aquí teniu el vídeo de la intervenció: