“Quan formem part d’un grup, o d’un equip, o d’un col·lectiu, o d’un país? Quan ens miren als ulls, ens anomenen pel nom i compten amb nosaltres“. Amb aquesta idea central Jordi Esteban, director dels projectes Xerrem Junts i Garbells de llengua, va cloure divendres passat el sopar de fi de curs dels grups de conversa impulsats per la CAL.
Des de dos quarts de vuit del vespre fins a dos quarts d’onze de la nit, un centenar de persones es van reunir al Casinet d’Hostafrancs amb els seus guies i companys, preparats per passar una bona estona i posar en pràctica els coneixements adquirits al llarg dels últims mesos. Va ser el sopar de fi de curs més nombrós de les últimes edicions, una vegada passada la pandèmia.
Al principi de la vetllada, Esteban va fer un petit discurs en el qual va detallar que actualment hi ha més d’un miler de xerraires arreu del Principat i la Catalunya del Nord que estan aprenent a parlar català a través del projecte Xerrem Junts. Persones que “demostren que estimen la llengua d’aquesta terra i també la volen parlar“, i que cada setmana es reuneixen per xerrar català i “saber-se inclosos en la història d’aquest país”.
Pel que fa als membres de “Garbells de llengua”, es va referir a ells com a gent que “demostra que estima el català i vol tenir-ne cura, donar-li prestigi, escampar-lo”. Persones que “cuiden la llengua, es comuniquen amb sinceritat i respecte i esperen el dia i l’hora per trobar-se i fer país”.
A part del fet de reunir-se, la celebració de divendres passat també va servir per compartir coneixements i exercitar el cervell. Just en entrar, es van proposar un total de deu jeroglífics a tots els assistents perquè miressin de resoldre’ls. A més, es va demanar a cada taula que cantés una cançó típica del seu país d’origen, basada en temàtiques com l‘amor, la infantesa o la comunitat.
Com a resultat de tot plegat, es van cantar una desena de cançons, algunes amb coreografia i tot, que van mostrar l’àmplia diversitat i riquesa dels xerraires i garbellaires. Va ser una estona que a la vegada també va servir perquè el grup es conegués una mica millor.
“Venen temps difícils. Sembla que vol manar aquí i allà gent que mira més la pell, la cartera o la roba que els ulls”, va dir Esteban al final del seu parlament. “Mantinguem-nos amb la mirada als ulls, els noms propis de cadascú i les mans a punt de fer feina junts. Per fer país, amb la gent, la llengua, la cultura i la voluntat de ser un país lliure”.
Ja al final, Jaume Marfany, president de la CAL, també va dir unes paraules en les quals va agrair la tasca que feien tant guies i xerraires com el personal de la CAL i els membres del Secretariat. Per acabar, va fer referència al lema de la coordinadora, centrat en tres conceptes ben clars: “llengua, cultura i llibertat”.
