CAL
En complir-se un any de la signatura del Pacte Nacional per la Llengua, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) fem públic el nostre balanç sobre el primer any de desplegament d’aquest acord de país.
La CAL va signar el Pacte plenament conscient de les seves limitacions. No era un xec en blanc ni la confiança ingènua que un acord pogués resoldre, per si sol, la greu situació de la llengua catalana. Vam decidir ser-hi perquè consideràvem necessari aprofitar qualsevol oportunitat per incidir en les polítiques públiques i situar la llengua al centre del debat polític i social.
Un any després, el balanç presenta llums i ombres.
Entre els aspectes positius, cal destacar les mesures impulsades en l’àmbit de l’aprenentatge: el reforç de l’ensenyament del català a persones adultes, l’acollida lingüística, l’ampliació de les aules d’acollida i la implantació de plans lingüístics als centres educatius. Són avenços necessaris i positius.
Però el principal problema de la llengua catalana no és només que hi hagi persones que no la coneguin. El gran repte és l’ús social. No n’hi ha prou que cada vegada més persones aprenguin català si després no el fan servir amb normalitat en la vida quotidiana, a la feina, en el comerç, en l’oci o en l’entorn digital.
I és precisament en aquest àmbit on el desplegament del Pacte presenta encara mancances importants. Calen mesures més decidides per incrementar l’ús del català i actuar en aquells sectors on continua retrocedint.
Una altra de les grans assignatures pendents és la transversalitat. La política lingüística no pot ser responsabilitat exclusiva de la Conselleria de Política Lingüística. Tots els departaments de la Generalitat haurien d’assumir objectius i responsabilitats lingüístiques en el seu àmbit d’actuació, cosa que no han fet durant aquest any.
La llengua ha de formar part de les polítiques d’Educació, Salut, Justícia, Empresa i Treball, Cultura, Universitats i de tots els àmbits de l’acció de govern. Sense aquesta implicació transversal, el Pacte corre el risc de quedar limitat a les actuacions d’un sol departament.
La CAL manté, doncs, una posició exigent i constructiva. Valorem els avenços produïts, però també assenyalem les mancances que ja érem conscients que existien quan vam decidir signar el Pacte.
Un any després, continuem creient que cal ser-hi per incidir, exigir i contribuir a millorar les polítiques lingüístiques. Però reclamem que el Pacte faci un pas endavant: que situï la recuperació de l’ús social del català com un objectiu central i que impliqui de manera efectiva tot el Govern i el conjunt de les administracions.
La situació de la llengua no permet ni el triomfalisme ni el derrotisme. Cal reconèixer els avenços, però també afrontar amb decisió els enormes reptes que encara tenim al davant.
Llengua, Cultura i Llibertat!
Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL)