CAL
L’acte de cloenda de la campanya “Mantinc el català: repte 21 dies” es va celebrar dimarts 10 de juny a l’Institut d’Estudis Catalans amb la presència de les entitats promotores i de testimonis que s’han adherit al repte
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir, dimarts 10 de juny, la cloenda de la campanya “Mantinc el català: repte 21 dies”, una iniciativa que ha reunit diverses entitats i ciutadans amb l’objectiu de normalitzar l’ús del català en tots els àmbits de la vida quotidiana. La campanya, que ha tingut lloc del 12 de maig a l’1 de juny, ha demostrat que és possible revertir la tendència de retrocés en l’ús social del català amb voluntat i accions concretes.
La campanya, inspirada en la idea que vint-i-un dies és el temps necessari per a consolidar un nou hàbit, ha estat promoguda per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), l’Institut d’Estudis Catalans, Mantinc el Català, No em Canviïs la Llengua, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Salut pel Català i Softcatalà.
El secretari general de l’IEC, Àngel Messeguer, va donar la benvinguda als assistents i va destacar que defensar la llengua és el deure de la comunitat catalanoparlant.
Tot i que el català compta amb un nombre creixent de parlants, les dades mostren que només el 32 % l’utilitza habitualment. És per aquest motiu que les entitats promotores van remarcar la necessitat de la implicació de tot el país, incloent-hi la societat civil i les administracions. A continuació, representants de les entitats van llegir un comunicat conjunt.
Des de l’IEC, la filòloga Mila Segarra va destacar que el català viu una situació preocupant però no irreversible, perquè “existeix la voluntat de fer servir la llengua i la transmissió generacional es manté”.
Toni Hermoso, de Softcatalà, va posar l’accent en l’impacte de la globalització: “El català, tot i ser una llengua mitjana a Europa, queda arraconada en molts àmbits”, com ara la salut, l’esport, el comerç o la justícia, i va demanar a les administracions que garanteixin la presència del català en tots aquests espais. També va incidir en l’espai digital com un escenari clau en la defensa de la llengua.
A més a més, la implicació de la ciutadania és imprescindible. “Cal que demostrem, dia a dia, que volem que el català sigui el nostre vehicle de comunicació, la nostra eina de cohesió com a societat”, van subratllar des de No em Canviïs la Llengua.
Parlar el català amb tothom i a tot arreu, triar-lo quan contractem un producte o servei, demanar-lo en els serveis o establiments, reclamar-lo quan no hi sigui present i explicar que el català és patrimoni de tothom. Aquestes són algunes accions que Salut pel Català va animar a dur a terme perquè el català esdevingui la llengua vehicular.
“Quan parlem català a tothom, podem tenir sorpreses molt grates“
Durant l’acte, alguns participants van compartir les seves experiències i van coincidir en el fet que “si ens acostumem a parlar català amb tothom, sovint tenim sorpreses molt grates”. A l’inici del repte, Maica Sebastià, de Salut pel Català, pensava que tindria més dificultats per a adherir-s’hi pel fet de treballar en un hospital, però confirma que no ha estat així. Leli Camps, de l’entitat Mantinc el Català, ha constatat que “si hi ha voluntat, el canvi és possible”. En Jeroni Garcia de la CAL, n’és un exemple: “Jo vaig venir a Catalunya fa dos anys i soc un dels deu milions de parlants i faig créixer aquest nombre”.
Des de Mantinc el Català, Anna Arqué va emfatitzar la importància d’iniciatives com aquesta, “que ajuden a normalitzar l’hàbit d’emprar la nostra llengua, sempre i amb tothom, amb naturalitat”. A continuació, Jaume Marfany, de la CAL, va celebrar que “diferents entitats de la societat civil ens uníssim per un objectiu comú. Això és un element molt valuós, però poc freqüent, i que volem reforçar i mantenir”. Per la seva banda, Laia Torras, d’Òmnium Cultural, va fer una crida a entitats esportives, culturals, educatives i veïnals de tots els territoris de parla catalana a unir-s’hi.
Finalment, des de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana va afirmar que l’objectiu és que el repte sigui una fita anual “per a difondre la necessitat que les persones catalanoparlants recuperem l’orgull de fer servir la nostra llengua i de compartir-la amb tothom”.
(Font fotografies: Institut d’Estudis Catalans)