Arran de l’aprovació de la Llei de Política Lingüística de 1998, feta amb una evident mancança de coratge per part dels partits polítics catalans i sota fortes pressions provinents dels sectors més reaccionaris instal·lats al nostre país, quedà farcida d’ambigüitats i renúncies. Tanmateix alguns dels seus articles sí que representaren un cert avanç legislatiu, com l’article 32 que fa referència a l’atenció al públic d’empreses i establiments. Aquest diu que “La senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d’ésser redactats, almenys, en català.”
Al 2003, després dels 5 anys que la pròpia llei donava als establiments per adaptar-s’hi veiem com el seu incompliment i la passivitat de les administracions públiques catalanes per fer-la complir s’han convertit en normals.
Per aquest motiu, des de la CAL, en el 5è aniversari de la llei 1/1998 de 7 de gener, de política lingüística i quan es compleix el termini de 5 anys per adaptar-se a la llei, va realitzar una acció pública davant els establiments “La Casa de las Mantas” i “la Tienda de Telefónica” per reivindicar el compliment d’aquest apartat de la llei i iniciar una campanya de denúncies dels comerços que, com aquests, incompleixen la llei, i trametre-les al Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya