Noemí Rocabert Argila
Directora de l’escola Mestre Morera, Ciutat Meridiana
Barcelona, 30 de setembre 2016
Fa més de deu anys que la nostra escola va iniciar una xarxa d’entitats i persones, bàsicament de voluntariat, per aconseguir l’equitat. El resultat són cinc any millorant sostingudament resultats acadèmics externs (Pisa).
Per què és imprescindible el treball en xarxa de la CAL?
Per argumentar la absoluta necessitat de la xarxa sociocultural —on la CAL hi ha un paper fonamental— pressuposo que es vol un nou ordre social per a un país modern, progressista, fratern. L’indicador més important de la xarxa sociocultural és la cooperació entre persones, compartir la tècnica, els usos culturals, les eines, i sobretot fer-ho a la manera del segle XXI: afectivament i efectivament. La millor mesura de salut d’un país s’expressa en aconseguir l’equitat cultural per a tots els conciutadans, en relació als drets humans i prenent la família —diversa com és— com a nucli vital del desenvolupament de la persona i, per tant, de la societat.
Convivim amb la realitat d’uns barris molt vulnerables, culturalment febles, erosionats pel cúmul de tensions en un mateix punt, encara prou ‘resilients’ davant les les adversitats, de convivència fràgil o molt contradictòria. La història dels barris del tipus de Ciutat Meridiana són conseqüència de repetides exclusions polítiques, socials i econòmiques. El resultat és una desigualtat social profunda. La realitat és que aquests barris estan carregats de futur… i, per tant, duen en ells mateixos grans oportunitats que enriqueixen el col·lectiu.
A nivell sociològic formen part de la base de la societat. Quan es viu exclusió social es pateix marginació cultural que causa dolor d’abandonament i forja una profunda desconfiança i ressentiment. El boomerang que tornarà: indiferència i desídia a tots nivells i els barris no participaran a enriquir el país, cosa que farà trontollar les contribucions i augmentar l’empobriment cultural. Així es magnifica el materialisme que porta al sense-significat i al sense-sentit i desertitza la base de la societat. Es perd la possibilitat d’identificar-se amb qui seria l’acollidor. Perquè la xarxa sigui afectiva, vital i efectiva, és indispensable que vagi de persona a persona, en petits grups. Cal que necessitats i interessos d’ambdues parts, nouvinguts i acollidors, es reconeguin i s’acceptin: el vincle i el benefici és recíproc i s’estén socialment.
El moment en què es pot incidir millor és en l’etapa de criança dels fills, especialment dels zero als setze anys. Tot el que es pot fer en aquesta etapa és un estalvi potencial molt alt per al futur a curt, mitjà i llarg termini. I en tots els aspectes: des de la salut mental, el dret laboral o d’habitatge. La participació ciutadana n’és el resultat. Per tant, cal actuar amb visió, ser flexible i assertiu: cal aconseguir la conciliació familiar. La dedicació dels recursos s’han d’organitzar amb estratègia de territori i les institucions socials organitzades amb determinació.
Les necessitats dels infants estan totalment relacionades amb les de la família, especialment dels pares o tutors. Si qui cuida no està bé, les criatures no estaran bé. I si els pares no poden sintonitzar amb l’entorn per motius de salut o culturals, ells en patiran les conseqüències directes i una desmotivació flagrant que els perjudicarà transversalment en el desenvolupament. Especialment si la mare queda en situació empobrida o de dependència. Per tant, la gallina dels ous d’or és la família. Cal una política decidida per ajudar els infants amb vistes al seu esdevenir i les escoles som una cèl·lula molt important, representativa i molt estratègica de la societat per la seva funció d’engranatge social: és on es poden gestar múltiples iniciatives enriquidores per a la xarxa. Són les AMPA les que millor organitzaran l’ajuda que necessiten; si no, sempre es podrà organitzar a partir de les direccions per tal que no es perdin les possibilitats.
ELS BENEFICIS DELS GRUPS XERREM DE LA CAL
La CAL actua amb una visió i filosofia molt adequada als territoris i té el principi inclusiu intacte: que tothom tingui les eines i la possibilitat de conèixer la identitat viva del país que l’està acollint per promoure la identitat cultural múltiple de les persones. La confluència de les voluntats els dóna un caràcter fratern i una força que aconsegueix que quedin entusiasmades. Així es relaciona l’aprenentatge de la llengua i la cultura amb el sentiment de pertinença, de tenir un lloc en el món i sentir-se útils per ajudar els fills i filles. Per a elles i ells els grups de conversa són referents importants per la seva actitud participativa. Alhora tenen l’efecte de prevenir la guetització d’amplis grups empobrits i marginals (que canviarien la violència sorda de l’exclusió en violència vital o en anorreament passiu i descomposició social).
La CAL és per a ells un referent perseverant, joiós i compromès. Els dóna la possibilitat de sentir-se vinculades amb els objectius, compreses amb els seus límits i encoratjades en les seves limitacions. A partir de les dinàmiques del “Xerrem junts” es reconeixen, s’ajuden, aprenen funcionalment, conviden d’altres mares a participar… Tenen d’altres iniciatives o participen als actes culturals de l’escola. L’única condició és que el projecte perseveri a l’escola i es mantingui actiu. Cal ajudar les mares que estan en l’etapa de criança, perquè manifesten molta il·lusió.
És necessari, però, que no ens espantem de les aparents febleses del projecte “Xerrem junts” quan els grups són inestables i tenen dificultats per acabar el programa. Aquestes contrarietats comprometen la dinamitzadora a transformar les dificultats en oportunitats. Per a les nostres mares, el projecte “Xerrem junts” és una llançadora, una font d’oportunitats que enriqueix la seva vida quotidiana. El projecte “Junts”, concretament, és imprescindible a l’escola, és imprescindible al món. Al país que té un sotabosc de “Junts” —de molts registres— cap adversitat fa fallar la seva cohesió cultural, la múltiple identitat social.