Diumenge 1 de juny va tenir lloc la celebració de l’Acte Central del Correllengua 2025 a Romanyà de la Selva. Una trentena de persones es van desplaçar fins a aquest nucli de població on Mercè Rodoreda va passar l’última etapa de la seva vida. Allà va acabar l’obra Mirall trencat (1974) i en va escriure d’altres com Viatges i flors (1980) i Quanta, quanta guerra… (1980).
La jornada va començar amb una ruta literària de dues hores de durada a càrrec de la guia literària Núria Bazaga. La finalitat d’aquest recorregut era donar a conèixer alguns dels espais on Mercè Rodoreda va fer estada, així com el paisatge que tant la va inspirar. Es va parlar de la vinculació que tenien aquestes localitzacions amb les seves obres literàries i es van llegir fragments d’alguns dels seus contes i novel·les. Els visitants, a més, van poder passar per davant de la casa del Senyal Vell, propietat de l’amiga de Mercè Rodoreda Carme Manrúbia, on l’escriptora catalana va posar el punt final a Mirall trencat.
Després de dinar, en la segona part de la jornada, els assistents van visitar la tomba de Mercè Rodoreda, ubicada al cementiri de Romanyà. En nom de la CAL s’hi va dipositar un ram de flors i es va llegir en memòria seva el poema LXVI Rosa, recollit en el llibre Agonia de llum.
De tornada a la plaça de l’Església de Romanyà van tenir lloc els actes centrals de la jornada. La regidora de Cultura de Santa Cristina d’Aro, Tina Gorina, va donar la benvinguda i l’Associació de Dones per la Igualtat Ermessenda va llegir en veu alta el pròleg de Mirall trencat. Tot seguit, es va encendre la Flama del Correllengua i es va llegir el Manifest 2025, escrit per Mercè Ibarz. El públic també va poder participar en una ballada de sardanes i finalment el president de la CAL, Jaume Marfany, va dir unes paraules de cloenda.
En el seu parlament, Marfany va afirmar que el procés de desnacionalització dels Països Catalans, entès com l’intent deliberat d’eliminar o diluir la consciència nacional pròpia, “continua ben viu al segle XXI”. “Lluny de ser un fenomen del passat, la voluntat d’assimilació cultural, lingüística i política es manté com una estratègia activa per part dels aparells de l’Estat espanyol, i del francès en el cas de la Catalunya Nord”, va afirmar.
En aquest sentit, va afegir que la lluita contra la desnacionalització “ja no passa només per resistir, sinó per construir alternatives viables, cohesionades i inclusives des del país i per al país”.
Fent referència a la llengua catalana, va assenyalar que només existeix un factor primordial sense el qual cap llengua podrà sobreviure, com és la necessitat.
El president de la CAL va acabar amb unes paraules que Mercè Rodoreda va pronunciar l’any 1936 en una conferència titulada “La dona i la revolució”: És per Catalunya, sobretot, que lluitem, per aquest immens esperit de catalanitat irreductible, per la nostra llengua que ha estat i serà la més tallant arma de combat, per la nostra Universitat, per la nostra cultura, per un demà ple d’esperances.
Per finalitzar la celebració, es va cantar l’himne nacional de Catalunya.
