Olalla Miret
Recentment ens ha arribat la notícia de la mort de l’escriptora i periodista Patrícia Gabancho. Des de la CAL volem expressar el nostre més sentit condol i volem recordar la seva inestimable tasca a favor de la llengua i la cultura catalanes, una tasca que vam guardonar l’any 2014 amb el Premi Joan Coromines en reconeixement al seu activisme literari i periodístic compromès amb els moviments socials, urbanístics i sobiranistes del país.
Gabancho va col·laborar de forma activa amb la CAL en diverses ocasions. El 2010 va ser l’encarregada de redactar el Manifest del Correllengua 2010 que podeu recuperar en aquest enllaç. A més, fa ben pocs mesos la CAL havia decidit nomenar-la sòcia d’honor de l’entitat.
Patrícia Gabancho va néixer a Buenos Aires el 1952. Va estudiar periodisme i es va interessar ben aviat per la llengua catalana. L’any 1974 es va traslladar a Catalunya per conèixer Barcelona i comprendre què significava el fet de ser una nació sense Estat.
Va publicar llibres sobre temes culturals —teatre, tango, literatura—, sobre història i política de Catalunya i sobre urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona i el fet metropolità. Va col·laborar en diversos mitjans de premsa i ràdio, en tasques de difusió cultural i va participar en diverses tertúlies mediàtiques catalanes. A més, sovint publicava columnes a la premsa escrita.
Va ser autora de reportatges i guies de Barcelona i també de treballs de temàtica historicocultural com La creació del món: catorze directors expliquen el seu teatre (1986); Barcelona, tercera pàtria del tango (1990), amb X. Febrés; Despert entre adormits: Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona (1998) o La història amagada. El segle XX a través de les àvies (1999), amb E. Aixalà.
També va escriure assaigs sobre cultura, societat i política catalanes, en els quals defensava posicions sobiranistes. És el cas de Cultura rima amb confitura (1980), Sobre la immigració (2001), La batalla de l’Estatut (2006), El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d’extinció (2007), El fil secret de la història (2008), Apàtrides, incultes i (de vegades) analfabets (2008), El retorn dels catalans (2010), A la intempèrie (2011), Crònica personal de la transició i l’Autonomia que ens cal és la de Portugal (2012). Va escriure l’obra de ficció política Crònica de la independència (2009) i la biografia política Joan Laporta. De la presidència del Barça al Palau de la Generalitat (2010).
L’any 2012 va guanyar el premi Prudenci Bertrana amb la novel·la La néta d’Adam, i amb l’assaig Crònica de la independència va ser l’autora catalana en la categoria de no ficció que més llibres va vendre el Sant Jordi de 2009.
Va ser membre del Cercle d’Estudis Sobiranistes. El 2011, després de la Conferència Nacional per l’Estat Propi, va comprometre’s activament amb l’Assemblea Nacional Catalana. També va formar part, com a vicepresidenta primera, de la junta de l’Ateneu Barcelonès.
IMATGE: Patrícia Gabancho a l’acte de lliurament de la tretzena edició dels Premis Joan Coromines celebrats el 10 de maig de 2014 a Sabadell.