Comptar amb un espai on les persones voluntàries de la CAL puguem explicar experiències que després de la pràctica ens adonem que han estat profitoses i han agradat als xerraires, és un encert. Aquest mitjà ens pot permetre aprofitar idees d’altri i enriquir-nos mútuament.
Les guies de la Casa del Rellotge de La Marina de Sants, a Barcelona, vàrem aprofitar la festa de St. Ponç el dia 11 de maig per anar amb el grup de xerraires a la Fira que es fa anualment al carrer de l’Hospital.
Prèviament, però, aprofitàrem per fer una mena de ruta turística a la part central del barri del Raval i visitar els entorns i els edificis més importants que formen part de l’Antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Ens trobàrem davant la porta principal del Gran teatre del Liceu i pujàrem Rambla amunt fins a davant del Palau de la Virreina, que és considerat un dels millors exponents de l’estil barroc-rococó aplicat a l’arquitectura civil catalana del segle XVlll. Aquest palau el féu construir el Virrei Amat però no hi va arribar a viure mai perquè va morir prematurament. Després l’ocupà la seva vídua Maria Francesca de Fiveller i d’aquí li ve el nom de Palau de la Virreina.
A la cruïlla de la Rambla amb el carrer de la Porta Ferrissa veiérem el Palau Moja façana on també hi destaquen decoracions barroques i que al segle XlX el Sr. Antonio López López que havia nascut a Comillas (Cantàbria) va comprar després d’haver fet una gran fortuna en els seus viatges a Cuba. Va reformar-ne l’interior i se n’hi va anar a viure. Com que estava molt ben vinculat amb la monarquia del rei Alfons Xll va ser nomenat Marquès de Comillas. Com passava sovint, entre les famílies riques, a casa seva també hi vivia l’almoiner, sacerdot que s’encarregava d’ajudar els necessitats que trucaven a casa seva. Durant un llarg període, doncs, també hi visqué Mossèn Cinto Verdaguer, sacerdot, poeta i emblemàtic català de relleu internacional del qual parlarem en una altra ocasió. A l’altre cantó de la Rambla, a la cruïlla amb el C/ del Carme ens aturem a veure la façana principal de l’Església de Betlem. Ens fixàrem en tots els detalls, també barrocs de les façanes.
Continuant pel carrer del Carme també veiérem cases nobles fins que, a mà esquerra trobàrem el Passatge de l’Hospital. Aquell espai mereixia una aturada: a mà esquerra l’edifici del col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona, i és on es féu la intervenció quirúrgica aplicant per primera vegada l’anestèsia a un pacient; i just davant d’aquest edifici hi ha un portal des d’on veiérem el claustre amb una cisterna amb l’estàtua de St. Pau que en corona el brocal que va pertànyer a la Casa de convalescència de l’hospital. Actualment en aquell edifici hi ha l’Institut d’Estudis catalans (IEC).
Anant endavant pels actuals jardins de Rubió i Lluch que configuren el que va ser el pati de l’hospital on els malalts podien gaudir de la natura durant la seva convalescència. Recordem que allà mateix morí Antoni Gaudí el 10 de juny del 1926. Al mig veiérem la meravellosa creu barroca que està situada al mateix lloc on els romans havien tingut el templet en el qual adoraven la deessa Flora. A mà dreta trobem l’escalinata encapçalada per una escultura que representa St. Pau i entrem al vestíbul de la Biblioteca de Catalunya, on unes fotografies històriques ens informen del passat.
Finalment, travessant els Jardins entrem al carrer de l’Hospital on el bullici de la multitud contrasta amb l’ambient serè que acabem de deixar. Les parades dels herbolaris omplen de color la llargada del carrer i ens hi embadalim amb carxofes florides, i ens fixem com es diuen en català la multitud de confitures, plantes remeieres, flors, herbes aromàtiques diverses que ens envolten: farigola, romaní, espígol, marialluïsa, etc.
La tarda del dia de St. Ponç va ser alegre, distreta, profitosa i que recordarem durant temps.
Ma. Antònia Galbete i Rosa Oller i Casellas
Carxofes florides. Fira de St. Ponç Antic pati de l’Hospital de la Sta. Creu