
Tots hem fet igual. Primer estàvem units a la mare, que ens alletava; després vam sentir-nos família; més tard sortíem a la foto de la classe dels menuts; un dia vam saber-nos membres de l’escola sencera; un altre dia érem de l’equip que jugava el campionat del barri, el nostre… Hem anat del jo al nosaltres in crescendo, in crescendo, gairebé sense adonar-nos-en.
Per fer cadascun d’aquests passos ens van mirar als ulls directament, sense reülls, ens van mantenir el nom acceptant-nos tal com som i ens van dir “Ep! Comptem amb tu!”. Ja està. Ja érem dins.
Avui he assistit a una celebració de final de curs al CEIP Dolors Piera de Vilafranca del Penedès. Una desena de mares magrebines havien assistit cada dimarts des d’octubre, de tres a quarts de cinc, al grup de conversa en català Xerrem Junts que l’escola havia negociat amb persones del Departament d’Educació; el Xerrem és un projecte que pertany a la CAL (*), entitat promotora. El conduïen, amatents, dues dones voluntàries formades. El primer dia no en sabien ni un borrall, de català.
Les magrebines i les guies havien convidat a celebrar el comiat d’abans de l’estiu els guies de conversa d’altres escoles de la comarca, les tècniques ELIC i les TIS del Departament (**), responsables de la CAL i alts càrrecs de l’Ajuntament.
Avui tothom estava força feliç i tranquil i amb sensació de feina ben feta. Les dones xerraires també. Vestides amb elegància i generoses en begudes i tastos refinats han fet d’amfitriones al costat de les dues voluntàries que constituïen amb elles un sol cos. L’experiència del grup ha estat per a elles un primer nosaltres català, amb la certesa que hi ha hagut, durant tot el curs, a més d’uns aprenentatges lingüístics d’oïda i de paraula, mirades rebudes i donades, paraules sentides i emeses i convits en totes dues direccions. Un nosaltres sòlid, espontani, que s’ha fet del tot palès quan han cantat una cançó en català per festejar els visitants, demostrant que sí, que entenen i parlen en català per començar un A2.
Hi havia la regidora de turisme. Les ha convidades a participar, el curs vinent, en unes rutes de coneixement de la ciutat que s’organitzaran per a les famílies de les escoles. Vol ser un altre cercle nosaltres.
Si un dia es demana als tècnics del Centre comarcal de Normalització Lingüística que comuniquin als guies on són els establiments col·laboradors pel que fa al català, animaran les xerraires a entrar-hi i practicar. Serà un altre cercle nosaltres. I si un dia les xerraires poden participar d’aquella iniciativa que està oberta a tothom i es fa en català, artística, gastronòmica, hortolana, cosidora, jardinera, etcètera, hi haurà més nosaltres, encara.
I molts més. Cada persona que es dirigeix a una altra de desconeguda en català, afegeix un “comptem amb tu”. Però cada persona parlant de català que mira de reüll la roba, la fesomia o el color de la pell d’algú i no el saluda en català, l’ha fet fora del nosaltres.
El camí cap al NOSALTRES català en majúscula ens correspon a tots. L’experiència d’avui assenyala uns primers recorreguts que es poden multiplicar. Els podem multiplicar uns i altres, administració, professionals i ciutadans. Hem de fer-ho. No oblidem el missatge de Pompeu Fabra. “Cal no abandonar mai la tasca ni l’esperança”.
Jordi Esteban, creador del projecte Xerrem Junts de la CAL
(Dimarts, 3 de juny del 2025)
(*) CAL: Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, autora del Xerrem Junts.
(**) ELIC: Equip per la Llengua, la Interculturalitat i la Cohesió social. TIS: Tècnics/Tècniques d’Integració Social. Especialistes del Departament que actuen a les escoles.
