CAL
Des del Consolat del Mar, passant pels gremis i les acadèmies, la societat industrial, el cooperativisme, fins arribar al segle XX i XXI, Catalunya, els Països Catalans, han estat sempre un exemple paradigmàtic de la nació que, en no disposar d’un Estat, s’organitza ella mateixa des de la societat civil per suplir-ne aquesta manca.
Entitats com la CAL, i tantes altres, són un exemple més de la capacitat d’organització de la societat civil d’aquest país. Una organització com la CAL, nascuda en un dia de Sant Jordi de l’any 1996, ha contribuït, al costat d’altres organitzacions, en la defensa, reconeixement i normalització de la nostra llengua i cultura, de la llengua i la cultura dels Països Catalans. La CAL ha treballat també per la plena sobirania nacional del nostre país i hem contribuït en la mesura de les nostres possibilitats a fer que aquest país avanci decididament cap a la independència.
Catalunya necessita d’un Estat. Hi ha una multiplicitat de raons i d’arguments. Un Estat propi i independent assegurarà, mitjançant una Constitució democràticament establerta i assumida pel poble català, unes estructures d’Estat adequades a la realitat i a les necessitats de Catalunya. Un Estat independent comportarà l’existència d’un Parlament amb plens poders, que podrà legislar lliurement, que podrà gestionar lliurement, que podrà pactar lliurement.
Un nou Estat, malgrat no ser-ne la garantia absoluta, reforçarà sens dubte el paper de la llengua catalana, tant interiorment com exteriorment. Si apliquem les polítiques adequades, el català anirà poc a poc consolidant-se en els diferents àmbits d’ús, anirà estenent-se en àmbits en què ara té una presència residual. Això farà que en, potser dues generacions, el català, més enllà de conceptes com el d’oficialitat, acabi esdevenint la llengua comuna, la llengua nacional d’aquest país.
La independència no és la solució de res. És la gran oportunitat. La independència és l’eina per aconseguir canviar la societat. És la nostra eina per aconseguir construir un Estat millor, un Estat més democràtic, un Estat amb més justícia social.. Un Estat, sobretot, de futur… Un Estat en què puguin viure millor els nostres fills i els nostres néts.
I en aquest nou Estat per a tothom, l’associacionisme continuarà sent-hi present, no tant per suplir-ne les mancances d’una nació sense estat, sinó per continuar completant les necessitats de la nova societat catalana, per continuar demostrant aquesta necessitat vital que tenim d’autoorganitzar-nos segons el nostre propi criteri, necessitats i valors polítics i socioculturals.
Article publicat al número 34 de l’Escletxa, la revista de la llengua i la cultura catalanes.