CAL
Militant política, activista per la llengua i la cultura catalanes i, sobretot, una lluitadora incansable per la llibertat dels Països Catalans. El dilluns 13 d’abril, representants del Secretariat Nacional de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) van assistir a l’acte de comiat de la Blanca Serra i Puig, que ens va deixar l’11 d’abril a l’edat de 82 anys.
L’acte de comiat, que va tenir lloc al Tanatori de les Corts, va esdevenir un acte d’homenatge i reconeixement a la Blanca Serra.
Hi van intervenir, en primer lloc, les seves dues nebodes, filles del seu germà, el també activista polític Josep de Calassanç Serra i Puig —en «Cala»—, que van parlar de la vinculació que tenien amb ella i la seva germana, l’Eva Serra, i del llegat que els han deixat; un llegat sobre la importància de la militància i de no donar-se per vençut en cap causa.
En segon lloc va intervenir la Cristina Company, membre del Secretariat de la CAL i de la Comissió de Llengua de les Corts, grup de foment del català del barri de Les Corts del qual formava part la Blanca Serra. Es va referir al pes important que tenia la Blanca Serra en el grup; i també va llegir una part del parlament que va fer en el moment de recollir, l’any 2023, el guardó del XXIè Premis Nacionals Joan Coromines de la CAL per la seva intensa i dilatada lluita social, sindical i activista per la llengua catalana i la llibertat dels Països Catalans.
En tercer lloc va intervenir en Julià de Jòdar, company de militància política, que va instar a recollir-ne el llegat, a difondre i a convidar a la lluita, i a preservar la memòria nacional catalana.
L’acte va finalitzar amb el Cant dels Segadors.
Una militància “sostinguda i valenta”
En Jaume Marfany, president de la CAL, també ha recordat la seva gran contribució al país. En l’article Blanca Serra: dignitat, memòria i combat escriu: “La seva militància independentista no va ser mai retòrica: va ser compromesa, sostinguda i valenta. Va patir detencions, tortures i humiliacions, especialment a la comissaria de Via Laietana (…). Però, si alguna cosa defineix la seva trajectòria, és la seva perseverança. Molts haurien optat pel silenci, per l’oblit o per la resignació. Ella no. Dècades després dels fets, va decidir denunciar les tortures patides, no per revenja, sinó per justícia”, assenyala.
Apunta: “Avui, quan molts discursos tendeixen a la desmemòria o a la banalització del passat, la figura de Blanca Serra esdevé més necessària que mai. Ens interpel·la. Ens incomoda. Ens obliga a preguntar-nos què n’hem fet, de tot allò pel qual gent com ella va lluitar“. I conclou: “Recordar-la no és només un acte de justícia personal. És un deure col·lectiu. Perquè mentre hi hagi memòria, hi haurà esperança. I mentre hi hagi esperança, el llegat de Blanca Serra continuarà viu”.