El filòleg i polític català Josep-Lluís Carod-Rovira reivindica el compromís quotidià que Josep Vallverdú ha tingut al llarg de la seva vida amb el català quan es compleixen cent anys del seu naixement
Josep Vallverdú és una persona fortament compromesa amb la terra i la llengua. Des del seu naixement l’any 1923 fins a l’actualitat, al llarg de la seva vida ha treballat incansablement per a la normalització del català. Tant és així, que aquest 2023 (any en què compleix cent anys) ha publicat La llengua viscuda. Es tracta d’unes memòries lingüístiques en les quals descriu la seva relació amb la llengua catalana, com a ciutadà i com a escriptor. “Aquesta és una originalitat a la qual no estem gens avesats”, escriu el prologuista de l’obra, Josep-Lluís Carod-Rovira.
Dijous passat, en el marc de la primera sessió de la temporada dels Capvespres Oberts a la CAL, Carod-Rovira va venir al CC. Cotxeres de Sants a donar-nos a conèixer aquesta faceta militant i alhora tan personal de l’escriptor lleidatà. Amb un to recitatiu va anar construint, peça a peça, el que seria un gran gratacel ple d’arguments, posant nombrosos exemples del compromís quotidià del creador del Rovelló amb la llengua.
Aquest és el cas, per exemple, de quan durant la dictadura, per esquivar la censura, organitzava conferències en “andorrano”. O per tenir la il·lusió que editava en català en una època en què no es podia, es feia relligar les obres que escrivia en llengua catalana per semblar que sortissin d’impremta.
Una altra mostra de la seva lluita és quan l’any 1961, “preocupat sempre per fer del català la llengua comuna de la població”, va publicar a la revista Serra d’Or l’article “Necessitat d’una literatura majoritària”.
En altres mitjans de comunicació com Tele/Estel encetava debats per determinar com s’hauria de denominar en català l’aparell que els pagesos anomenaven “cossetxadora”. I el 1966 va voler organitzar a Lleida el I Congrés de Traductors Catalans que finalment es va haver de fer a Raimat.
Del català culte, al més popular
Al llarg de la presentació, Carod-Rovira va recordar que Vallverdú, al costat de Josep Pla, és un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana de tots els temps. Té un total de 304 títols publicats, tots ells de diferents gèneres. Com assenyala el prologuista, es tracta d’un autor “totterreny”, que té un profund coneixement del català, del més culte al més popular.
De fet, feines com les de traductor van suposar-li a l’autor de La llengua viscuda “un enriquiment lingüístic de primer ordre”. A través d’aquest exercici, sobretot traduint novel·les policíaques, va constatar que hi havia una part del català, la que es parlava al carrer, que no estava normalitzada.
Una repressió viscuda en primera persona
“Vallverdú ha passat part de la seva vida sota la bota de dos militars”, va assenyalar Carod-Rovira durant la conferència. De fet, el filòleg i traductor nascut l’any 1923 a Lleida, va haver de publicar l’esquela de la seva mare “en l’idioma de l’ocupant” i no en el propi.
“Aquells que mai no han conegut ni sofert un intent de genocidi cultural (…), difícilment poden ni tan sols imaginar-se el patiment que senten les víctimes de la persecució, fins i tot en aspectes tan simples, però tan significatius”, afirma el prologuista fent referència a aquest episodi de la vida de l’escriptor.
La llengua viscuda és un llibre “singular i excepcional”, considera Carod-Rovira, que narra la història de vida d’un “combatent per la llengua”. Un autor “des de” ponent i no de ponent, com remarca el polític català.
Durant l’acte, inclòs en l’agenda d’activitats de l’Any Vallverdú, també es va projectar el videoclip d’un poema de l’escriptor homenatjat. Es tracta de Rostoll, musicat pel cantautor barceloní Jordi Montañez.