“Enginyós, astut, murri, trapella, irònic, genial”. Així defineix la professora Glòria Bordons a Joan Brossa, un dels artistes catalans més importants del segle XX i de qui enguany es commemora el centenari del seu naixement. Bordons, doctora en Filologia Catalana i experta en el poeta barceloní, va ser la convidada en els Capvespres Oberts que la CAL va organitzar ahir dimarts amb l’objectiu d’apropar al públic la figura i la trajectòria del prolífic poeta desaparegut el 30 de desembre de 1998.
Bordons va destacar la manera tan original amb què Brossa “disparava” la seva irreverència política, fos a través del dibuix com en poemes, odes i altres tipus de representacions artístiques. “Concep tots els gèneres com a cares d’una mateixa piràmide que es troben en el punt més alt”, va explicar Bordons. Segons aquesta estudiosa, Brossa utilitzava la sàtira i el joc de paraules per mostrar els seus anhels de llibertat, en particular durant el temps foscos del franquisme.
En aquesta línia destaquen els romanços publicats els anys 50, on homenatja les persones que s’enfrontaven a les adversitats i penúries de l’època. I per fer-ho, identifica dos elements fonamentals que seran una constant al llarg de la seva obra: la vida i el pa. D’aquesta manera és com el poeta basteix un llarg repertori de creacions oníriques i metafòriques, mitjançant les quals retrata la realitat i denuncia les injustícies.
En altres moments, Joan Brossa parla del sentiment de tristesa i derrota que viu Catalunya, pel qual se serveix d’una màscara que riu i una que plora. També són habituals les referències a la nació oprimida, que inspirant-se en Joan Fuster, passa a anomenar Països Catalans a partir dels anys 60. “Recorre al cost de les coses per criticar els privilegis dels poderosos i al llop per descriure les maldats de Franco i la dictadura”, va explicar Bordons.
El seu vincle amb el catalanisme republicà i els moviments revolucionaris irrompen de forma molt diversa en tota l’obra del poeta, en particular quan dedica odes als presidents Macià i Companys o els ja més contemporanis Lluís Maria Xirinacs o al líder cubà Fidel Castro. “Força el públic a pensar i a trobar la solució als problemes”, va indicar Glòria Bordons. Segons ella, aquest compromís punyent i directe amb els ideals que defensava queden resumits en la seva màxima: “si no fos poeta, en moments escèptics seria prestidigitador i en moments àlgids, guerriller”.
Bordons va cloure la intervenció tot recordant una altra sentència que mostren la lliçó que l’artista va prendre de la vida: “conec la utilitat de la inutilitat i també la riquesa de no ser ric”.
Per conèixer la trajectòria de Joan Brossa i el programa d’actes que hi ha previstos amb motiu del centenari del seu naixement, podeu consultar la web de la fundació que porta el seu nom.