En un nou format més distès i menys formal, dijous 8 de febrer va tenir lloc una nova edició dels Capvespres Oberts.
Els assistents, asseguts en cadires i taules i acompanyats d’un bon vi calent, van poder endinsar-se en la vida de l’estrella de cinema Rita Hayworth. El periodista Víctor Alexandre va venir a presentar l’obra de teatre amb la qual va guanyar l’any 2022 el Premi Ciutat d’Alcoi i que publica Edicions Bromera.
Es tracta de Jo no volia ser Rita Hayworth, un llibre que aborda temes de preocupació social “mitjançant una mirada íntima i sincera a la vida de l’actriu”, explica Josep Chalmeta, presentador de l’acte.
Com bé assenyala la prologuista del llibre, l’especialista en Literatura Catalana Contemporània de la Universitat d’Alacant Isabel Marcillas, l’autor “aborda amb elegància temes incòmodes que, d’una banda, denuncien el tracte discriminatori, farcit d’abusos de caràcter sexual, patit per les dones en el món del cinema, en tant que, d’altra banda, apunta temes que permeten la reflexió sobre qüestions de caràcter atemporal, com el pas del temps i la consegüent pèrdua de facultats físiques, però també mentals”.
L’acció de l’obra se situa en un pis de luxe de nova York, davant de Central Park, on una Rita Hayworth de 61 anys i diagnosticada d’Alzheimer, fa un recorregut a la seva vida d’estrella de Hollywood. “La malaltia se li declara amb 42 anys, quan s’adona que pentinant una de les filles no es recorda del seu nom”, va detallar Alexandre, que va afegir que a l’època aquesta malaltia mental no es coneixia.
Al llarg de la presentació i acompanyat de diapositives, l’autor de l’obra va anar fent un repàs a la vida de l’actriu. Va explicar diferents anècdotes de rodatges de pel·lícules com Gilda (1946) o La dama de Xangai (1947), i també les relacions tortuoses que va tenir amb els seus cinc marits, alguns dels quals la van maltractar psicològicament i físicament.
Qui també va assistir a la presentació del llibre va ser l’editor d’Edicions Bromera, Salvador Bataller, que va venir expressament des del País Valencià a Barcelona. Bataller va subratllar que l’obra “és molt més que una biografia teatralitzada, també conté diàlegs i reflexions de temes importants”. I va acabar afirmant que amb Jo no volia ser Rita Hayworth el lector “quedarà convençut que llegir teatre és un plaer”.