“Li agradava molt la lletra A, ell deia que era l’entrada al coneixement”. I de fet, d’As en van veure moltes. Dissabte passat, una trentena de persones van fer pel barri de Sant Gervasi una ruta sobre Joan Brossa organitzada per la CAL. L’entrada al coneixement, en aquest cas, no va ser l’abecedari, sinó els poemes corporis d’aquest poeta avantguardista, els edificis on treballava i feia vida, així com les places i carrers de Barcelona, testimonis de la seva quotidianitat.
Feia un dia assolellat i malgrat el soroll empipador del trànsit, tots els assistents van posar de la seva part per escoltar bé les explicacions de Cristina Company, guia col·laboradora de la Fundació Joan Brossa i membre del nucli de les Corts de la CAL. Al cap i a la fi, l’objectiu de l’activitat no era simplement fer un repàs de la vida i obra de Brossa, sinó conèixer la persona. Imaginar-se-la, ja fos un dia entre setmana, sortint del seu estudi del carrer de Balmes en direcció a la Filmoteca de Catalunya, com de més jove, trobant-se a la plaça de Molina amb el seu grup d’amics artistes, fundadors de la revista Dau al Set (1948 – 1956).
Gràcies a les apreciacions i detalls aportats per Company, per exemple, els participants van poder saber que Brossa era una persona molt perfeccionista, motiu pel qual quasi sempre escrivia amb llapis. No era gens vanitós, ni li agradava ser el centre d’atenció, i tenia un posat, una manera de comportar-se, que suscitava intriga i interès.
Els poemes i escrits d’aquest autor, que es van poder llegir en veu alta al llarg de la visita, van provocar diferents emocions entre els assistents. Va haver-hi riures amb la fina ironia que solia emprar cada vegada que l’interrogava la policia, i també mostres d’orgull, en escoltar com parlava del seu país i la seva llengua.
Com a fet anecdòtic, resulta que va ser un altre gran poeta, Josep Vicenç Foix, qui li va recomanar anar a classes de català, ja que feia faltes d’ortografia. Classes que en aquella època no podien ser d’una altra manera sinó clandestines. A més, li va aconsellar, com a pauta d’exercicis, fer sonets, encara que la seva poesia no solgués tenir rima.
La visita per Barcelona també va servir apreciar i conèixer el significat d’alguns dels poemes corporis ideats per Joan Brossa (no els va construir ell físicament) que es poden trobar a la ciutat. Aquest és el cas del poema Lletres fugitives (1998), que hi ha als números 47 i 49 de la Travessera de Gràcia, actual seu de l’editorial Penguin Random House, o d’El llagost (1993), l’obra ubicada a la façana del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (carrer del Bon Pastor, 5). Una obra molt acolorida, pensada per donar vida a un edifici que exteriorment és molt fosc i coronat per una gran llagosta de ferro, símbol de saviesa en algunes cultures índies de Sud-amèrica.
En total, l’itinerari titulat Del 7 a la Z va durar aproximadament dues hores i mitja i va acabar a la placeta de Joan Brossa, ubicada al carrer de Rosselló número 191. Malauradament, el públic no va poder veure l’última obra de la visita, el poema Faune, ja que la vegetació tapava pràcticament tot el monòlit. L’activitat, però, molt agradable, va ser una gran oportunitat per apropar-se a la figura de Joan Brossa, l’escriptor homenatjat al Correllengua d’enguany. Sense dubte, l’entusiasme que va transmetre Company, i l’interès que va generar, va permetre comprendre molt millor el seu imaginari, però sobretot, va fer venir moltes ganes de saber-ne més d’ell.
- La ruta brossiana celebrada dissabte 27 de maig és una de les diferents activitats proposades aquest 2023 en la Guia del Correllengua. Podeu trobar-les totes en aquest enllaç.
(Foto de Mercè Muñoz i Meritxell Bayarri)