Guies del Xerrem Junts participen en Garbells de Llengua: intercanvi d’experiències, enriquiment i diversió

23 de febrer 2021

La Ció Arnau i la Concepció Rosaura són dues de les guies del projecte Xerrem Junts que, alhora, participen en Garbells de Llengua. Divendres passat, per videoconferència, vam estar xerrant i compartint les seves experiències en els dos projectes de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana.

Xerrem Junts

La Ció va treballar durant trenta anys al Consorci per la Normalització Lingüística i al jubilar-se va adonar-se que trobava a faltar treballar per la llengua. “Per mi, la llengua ho és tot”, diu. Així doncs, es va involucrar a la CAL primer fent un treball vinculat al Consorci i mica en mica va anar coneixent l’entitat i li van proposar de fer de guia del Xerrem a la Biblioteca Paco Candel (Barcelona). Des de llavors, i fins ara, ha estat una experiència molt satisfactòria, com diu ella: “és un motiu per no deixar la llengua”.

La Concepció és mestra de professió però mai ha arribat a exercir-ne. A això se li afegeix un gran interès per la llengua. Fa tres cursos va optar per fer-se voluntària d’alguna associació relacionada amb l’ensenyament. A través de l’Ajuntament de Terrassa, va trobar un anunci de voluntariat de la CAL per fer de guia de Junts a les famílies d’alumnes estrangers d’una escola de la ciutat. De seguida va veure que li agradava molt i, malgrat que durant el confinament va haver de deixar-ho, avui dia encara segueix guiant el grup.

Garbells

En Jordi Esteban, director dels projectes Xerrem Junts i Garbells de Llengua, va proposar als i les guies del Xerrem Junts participar en un grup de Garbells. Així va ser com, ara fa unes setmanes la Ció i la Concepció van conèixer-se i van començar a participar setmanalment del projecte Garbells. “L’intercanvi d’experiències i opinions sobre el Xerrem Junts és molt enriquidor, ens trobem persones amb moltes inquietuds i gaudim molt”, diu la Ció.

La Concepció també va decidir sumar-se de seguida: “ho vaig trobar molt interessant, tant pel fet de parlar sobre llengua amb persones que tenen el mateix interès com pel fet que tot el grup som guies del Xerrem Junts”. I afegeix: “Per mi l’estona de Garbells és una estona de relax i diversió durant una hora a la setmana. M’encanta!”. A les sessions amb en Jordi tracten, doncs, inquietuds i experiències com a guies però també treballen sobre propostes didàctiques. A més, els dubtes i suggeriments que altres guies comparteixen a Garbells serveixen per a millorar i poder aplicar-los cadascú al seu grup.

Classes en línia

A les sessions de Garbells de Llengua en línia es resolen exercicis d’un dossier editat per la CAL i la Ció diu que aprofita alguns dels exercicis tractats per les seves classes de Xerrem, ja que alguns del seus alumnes saben prou català.

En canvi, la Concepció té un grup de Junts que tenen un nivell molt baix de català i per tant no pot aplicar els exercicis de Garbells. A més, el seu grup està compost majoritàriament per persones amb problemes econòmics que no sempre poden connectar-se. Tot i així, les seves sessions es poden dur a terme amb un grup de quatre xerraires, a través de la plataforma Jitsi i uns dies abans, els avança els continguts per animar-los a connectar-se el dia de la classe.

Segons la Concepció, fer sessions telemàticament té molts avantatges com poder fer classes a gent de diferents llocs de Catalunya. “Tot i així, amb nivells de català baixos i amb complicacions de connectivitat és molt millor fer les sessions de Xerrem Junts presencials. Compartir aquestes inquietuds permet que altres es vegin reflectits amb la teva experiència i per tant, rebo recolzament d’altres guies.”

Situació del català

Tot i que les dues es mostren crítiques ambla situació actual, també hi veuen un bri d’esperança: “quan vaig comença a treballar al Consorci, em van dir que el català tenia, com a molt, deu anys de vida. M’hi vaig estar trenta i ja fa uns quants que estic jubilada. Jo no veuré morir el català perquè sempre el parlaré”, diu la Ció. En la mateixa línia la Concepció explica que “La situació és complicada però quaranta anys enrere encara ho era més. Quan vaig començar a estudiar a la universitat, la gent de la meva generació no havia fet mai classes de català.”

Malgrat això, la Concepció creu que “abans estàvem molt malament però érem conscients de la situació. Actualment, però, a nivell social el tema s’ha anat relaxant com si la situació ja estigués superada”. Per posar el punt i final, la Ció sentencia: “Al català no se li dona la prioritat que se li hauria de donar. Sense el català no som país, el català és la nostra identitat”.