“Calen més guies de grup i ens faria il·lusió crear-ne de nous, especialitzats en les diferents varietats dialectals”. Aquestes són les principals demandes que ha manifestat Jordi Esteban, director del projecte Garbells de llengua, en l’acte de final de curs que ha tingut lloc avui a Ona Llibres.
Des de les sis de la tarda fins a les vuit del vespre, la sala Bookeria d’aquesta llibreria del carrer de Pau Claris s’ha convertit en punt de trobada per a una quarantena de persones. Totes elles, membres d’aquests grups de conversa que porta impulsant la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) des de l’any 2019, dels quals actualment hi ha onze grups en marxa i una vuitantena de garbellaires en actiu.
El principal objectiu d’aquestes sessions, que se celebren setmanalment, és la de revertir el deteriorament progressiu que pateix l’oralitat no formal. Un fet que dona lloc a utilitzar formes de pronunciar i anomenar que no són ni genuïnes ni admeses normativament, sinó manllevades d’altres llengües sense criteri que en justifiqui la incorporació.
En aquestes sessions, a més, hi entra en joc un altre factor, com és el fet d’experimentar, de “viure la llengua per dins, no solament com l’instrument amb què ens comuniquem, sinó sobretot com un ésser viu que cuidem perquè l’estimem”, ha afirmat Esteban.
Una de les línies de futur que s’ha pogut anunciar durant l’acte d’avui és la voluntat de trobar més guies de grup per a Garbells de llengua. Una tasca, assenyala Violant Martí, coordinadora del projecte, que no és “especialment complexa”. No cal ser filòleg ni lletraferit, sinó només “manegar prou bé les eines de consulta més habituals”.
D’altra banda, una segona aspiració és la de crear grups amb varietat dialectal, amb components d’arreu dels Països Catalans. Jordi Esteban ha fet una crida als diferents col·lectius i organismes cívics del territori, que tinguin ganes d’aprofundir en l’enriquiment de la parla, per tal de treballar plegats. Els impulsors del projecte, en aquest cas, posarien a l’abast dels grups de conversa blocs multi dialectals amb els quals treballar, mentre que les entitats promotores simplement haurien d’ajudar a trobar guies i convocar xerraires. Els llocs de trobada poden ser tant presencials com virtuals.
Col·loqui amb Gerard López Fageda
En l’acte d’aquest divendres a Ona Llibres, el president de la CAL, Jaume Marfany, ha conduït un col·loqui amb el periodista de Catalunya Ràdio Gerard López Fageda, autor del llibre Treu la galleda! (Més llibres), per parlar sobre la voluntat que han de tenir els parlants de català de fer servir la llengua en les converses quotidianes. De mantenir-la i no passar a la mínima de canvi al castellà, per tal d’assegurar la pervivència de l’idioma. “Hi ha molta gent que no el parla, però sí que l’entén”, ha afirmat.
Durant la conversa, Marfany i López Fageda han parlat dels obstacles que hi ha en l’actualitat a l’hora d’utilitzar la llengua. Des dels cercadors d’internet, que no faciliten trobar webs en català, a la gran multiplicitat de canals d’entreteniment i mitjans de comunicació que actualment existeixen i amb els quals els continguts en català hi han de competir.
Segons López Fageda, “la feina d’acostar el català, l’ha de fer tothom, no només la tele”. Durant el seu discurs, a més, ha criticat les institucions catalanes, que “han fallat” en no fer consciència sobre el seu ús. Tot plegat per concloure: “Crec més en la llei del carrer que no en la llei del Parlament”, fent referència al poder de canvi que té la ciutadania.
“La gran majoria de gent d’aquest país, no té el català com a primera llengua, sinó com a segona”, ha dit López Fageda. Partint d’aquesta constatació, hi ha molta feina a fer i en aquest sentit Garbells de llengua és un gran motor de canvi, capaç d’ajudar a revertir-ho. No serà una tasca fàcil, però. Com ha assegurat Esteban, “hem de fer pits i llonzes per enriquir-nos de l’espontaneïtat genuïnament catalana”.
Recull d’imatges
