Andrea Rodoreda
Una entrevista de xarxanet.org.
L’Eva Sabater fa de voluntària per la cultura i la llengua organitzant des de fa 7 anys el Correllengua a Figueres.
Per què vas decidir apuntar-te com a voluntària del Correllengua a Figueres?
Va ser per casualitat, era el 2010 i feia anys que no es feia, aquell any l’Assemblea Empordanesa per a la Independència (AEI) i Figueres Decideix va decidir muntar-ho i me’ls vaig trobar sortint d’un sopar i m’hi vaig afegir . Normalment en qualsevol acte per a la defensa de cultura, llengua o país sempre hi col·laboro, vaig informar-me del què era i ja vaig estar al cas per la propera edició
Quants anys fa que hi participes?
Si comptem del 2010 al 2016: 7 Correllengües.
Per quantes persones i entitats està format l’equip i quines accions porteu a terme?
El grup del Correllengua de Figueres està format per un petit grup d’entre 8 -10 persones i cadascuna col·labora per actes.
Hi ha un equip que munta l’organització de la Nit del Correllengua, que consta de la presentació del Correllengua i l’actuació d’un grup de música en viu. Un altre grup que munta el vermut musical, amb música en directe i un acte institucional amb la lectura del manifest. I d’altres que ajuden a organitzar els concursos dels Micro-relats i Caça l’errada.
Quines tasques desenvolupes en concret?
Jo intento que tot l’engranatge funcioni i que puguem fer un bon Correllengua. Sóc la que busca els patrocinadors i que quadrin els números. Sobretot sempre estic al darrera per si hi ha cap entrebanc. També tinc cura de tots els col·laboradors, per a què gaudeixin preparant-ho i veient el resultat.
Com enteneu aquest esdeveniment i quina és la filosofia del projecte?
La filosofia del Correllengua és promoure la llengua i la cultura catalana d’una manera lúdica, fer extensiu a tots els habitants de la ciutat que tenim una llengua i una cultura pròpia i que l’hem d’utilitzar molt més i, sobretot, que podem gaudir de les nostres hores lliures en català.
A més, des del Correllengua Figueres tenim una màxima: Per a poder tenir la llibertat que volem no demanem mai cap subvenció oficial.
Quina és la vostra relació amb els organitzadors locals d’altres poblacions? I amb la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL)?
Aquí a l’Empordà només tenim un altre Correllengua, que és el de Castelló d’Empúries i hi ha molt bona entesa.
Gràcies a les reunions de la CAL Nacional, hem conegut organitzadors d’altres Correllengües, com els de Castellar del Vallès o Pallejà, que ens han donat idees per incorporar i millorar el nostre Correllengua. Amb la CAL Nacional tenim tot el suport i material que necessitem. Gràcies al seu esforç podem posar cara i explicar qui és la persona que homenatgem cada any.
Com viu el Correllengua la població de Figueres?
Poc a poc ens anem incorporant dins de les activitats culturals de la ciutat i cada any hi participen més persones. Intentem arribar a tots els sectors establint sinèrgies amb altres associacions, com la Biblioteca, Diòptria i Atenea.
L’edició passada va coincidir amb l’any Montserrat Roig i el seu treball dels catalans als camps nazis i vàrem tenir un acte amb més de 800 alumnes de 1er de Batxillerat de l’Alt Empordà que participen en un projecte comú amb el tema de la recuperació de la memòria històrica amb els deportats republicans a Camps de Concentració nazis.
Quin és el paper i el valor del voluntariat en l’àmbit cultural i lingüístic?
Els voluntaris som la peça més important dels actes que es fan arreu de Catalunya. Les administracions arriben fins a on poden arribar, però sense el teixit del voluntariat no s’arribaria a tots els racons del país.
Com es prepara l’edició 2017?
Enguany, mirarem de mantenir el mateix programa però escurçant els dies. Aquest 2017 Figueres ha estat nomenada com a Capitalitat de la Sardana i s’homenatja a Pep Ventura pels 200 anys del seu naixement. Per la qual cosa, com a fet excepcional, enlloc de seguir amb la persona homenatjada que proposa la CAL Nacional, homenatjarem en Pep Ventura, treballant conjuntament amb l’associació Foment de la Sardana.
El Correllengua no seria possible sense la implicació del Rector de Sant Pere de Figueres, Mossèn Josep Taberner, que sempre està al meu costat, juntament amb el meu marit i fills, que arriben on jo no ho puc arribar.