CAL
El conseller de política lingüística, Francesc Xavier Vila, assenyala que l’objectiu de la conselleria no és que el català sobrevisqui, sinó que sigui una llengua completa usada amb plena normalitat en tots els seus territoris
La reivindicació d’uns Països Catalans més connectats, també amb el sud, i l’existència d’una llengua normalitzada en tots els seus territoris han estat els temes centrals dels XXIV Premis Nacionals Joan Coromines, que s’han celebrat aquest dissabte 14 de novembre al vespre. Un any més, en aquesta vint-i-quatrena edició, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) ha impulsat aquests premis amb la missió de connectar les diferents entitats, personalitats i empreses que obren camí per la llengua en el marc dels Països Catalans i ho ha fet des del municipi de Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat).
Enguany els guardonats han estat, el Diari la Veu del País Valencià, el gramàtic Albert Jané i Riera, Edicions Bromera, el músic Arnau Tordera i Prat, el projecte de divulgació científica Fora d’Òrbita (com a guardó local) i la bibliotecària i filòloga Dolors Lamarca i Morell, a títol pòstum.
L’acte ha comptat amb l’assistència i el parlament de cloenda del conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila, qui ha assenyalat que l’objectiu de la conselleria “no és que el català continuï existint o que sobrevisqui, sinó que sigui una llengua completa, que serveixi per expressar qualsevol idea, per desenvolupar qualsevol activitat, per participar en qualsevol àmbit de la vida pública i privada, i que estigui usada efectivament amb plena normalitat a tots els seus territoris”.
Vila ha recordat que cada any “estem guanyant com a mínim 20.000 usuaris més del català, persones que no el parlaven, i 50.000 coneixedors del català, persones que l’any anterior no el sabien i que se sumen al nombre de gent que sap el català”. I ha afegit: “per fer el pas de l’aprenentatge a l’ús necessitem essencialment una societat civil forta, cohesionada, que lideri, una societat civil que tingui exemples i això és el que avui celebrem aquí”.
El president de la CAL, Jaume Marfany, ha assenyalat durant la seva intervenció que rebre un Premi Coromines és un reconeixement a una feina concreta, però també una manera d’entendre el país, “la convicció que una llengua només té futur si hi ha persones disposades a viure-la, compartir-la i defensar-la”. I ha afegit: “Quan una llengua guanya espai, no hi guanya només una llengua, guanya la possibilitat que una comunitat continuï existint i decideixi el seu futur”.
Els guardonats
El primer a rebre el guardó ha estat Moisès Vizcaino, com a editor del Diari la Veu del País Valencià, qui ha destacat que els Premis Coromines connecten el país, “que moltes vegades estem massa desconnectats”. Vizcaino ha reivindicat que el Diari la Veu “té molt clar que som molt més que un diari” i ha afirmat “nosaltres hem vingut a impulsar el valencianisme mediàtic”.
El segon guardonat, el gramàtic Albert Jané, no ha pogut venir a recollir el guardó. Ha vingut en nom seu Màriam Serrà qui ha llegit unes paraules de Jané en les quals parla de no perdre mai l’esperança davant la situació “molt greu i delicada que vivim”.
En tercer lloc, des d’Edicions Bromera, Sandra Capcir directora general de l’editorial, ha assenyalat que “des d’Alzira hem demostrat que des del sud es poden construir projectes editorials forts, potents i de qualitat dirigits a tot l’àmbit lingüístic i fins i tot a l’àmbit internacional”. A la vegada, ha parlat de la importància de construir ponts en els territoris de parla catalana perquè la llengua avanci, ponts que vagin “en les dues direccions”.
En quart lloc, el músic Arnau Tordera ha agraït el reconeixement que se li ha fet i ha explicat que “la possibilitat que tenim els músics que treballem amb la matèria lingüística es de portar al món sensible una música que resta amagada en aquella llengua”. Tordera ha cantat en directe una cançó seva titulada La meva llengua.
Com a guardó local, els membres del projecte de divulgació científica Fòra d’Òrbita, Montserrat Parellada i Carles Schnabel, han donat les gràcies per aquest premi i han subratllat que “senzillament el que fem és utilitzar el català, una cosa que hauria de ser tan normal, però les circumstàncies són les que són”.
Finalment, les tres filles de la bibliotecària i filòloga Dolors Lamarca i Morell, guardonada a títol pòstum, han destacat que a la seva mare rebre aquest reconeixement li hauria fet il·lusió i hagués dit: “Sobretot, parleu sempre en català, no abandoneu mai ni la tasca ni l’esperança’”.
En l’obertura de l’acte, Emili Gaya, membre i coordinador del nucli de la CAL de Sant Esteve Sesrovires, ha donat la benvinguda als assistents, com també l’alcaldessa de Sant Esteve Sesrovires, Roser Brosed. L’acte, presentat per Jèssica del Moral, ha comptat amb les actuacions de Bru Borni i la Coral Sant Esteve. Els assistents també han pogut gaudir d’una lectura de textos de Josep Maria Espinàs a càrrec de Pere Prats i Carme Rallo.