CAL
A vegades, s’ha intentat criminalitzar l’independentisme titllant-lo de separatisme, d’anar en contra de la unitat natural i de crear falses fronteres. Doncs, ara resulta que molts d’aquests injuriadors s’han tornat separatistes, però de debò.
El veritable separatisme, impulsat pel PP i per grupuscles feixistes, ha aconseguit silenciar Catalunya Ràdio al País Valencià, ha prohibit la senyera a les Illes Balears, ha canviat el nom del català a la Franja i censura arreu llibres de text, premis literaris, paraules, grups musicals i fins i tot llaços.
La guerra no ha acabat, sinó que continua. Cada batalla perduda a Sueca o a Xàtiva és un retrocés a Mataró o a Barcelona. Cada retrocés a Solsona o a Lleida és una batalla perduda a Palma o a Manacor. Això ja ho deia l’editor Eliseu Climent. Aquesta guerra social, judicial, política i psicològica contra el català no és peccata minuta, no és un afer de noms ni de símbols.
Això és gros, ve d’antic i està estratègicament estudiat i premeditat. I no s’hi val marejar la perdiu amb altres coses. Al català, primer se’l va anomenar valencià oficialment, ara es diu LAPAO oficialment i l’any vinent serà mallorquí oficialment. Fa uns anys, es van tancar – al més pur estil dictatorial – els repetidors de TV3. Després van tallar Canal 9 i ara silencien Catalunya Ràdio. Si això ho fessin a la Xina, Israel, EUA (o un país àrab) totes les capitals d’Europa s’omplirien de milions de persones en un clam a favor de la llibertat d’expressió i la democràcia.
Nosaltres en tenim prou clicant “m’agrada” al facebook. Wertgonya.
Daniel Ruiz-Trillo