CAL
El conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila, i Jaume Marfany, president de la CAL, van fer una radiografia sobre l’actual situació en què es troba la llengua catalana
“A casa nostra, aquests anys la llengua torna a ser a l’agenda, i això passa perquè el català travessa una situació que és diversa, complexa i delicada“. Aquest és el punt de partida del discurs que va fer Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, el passat dissabte 23 de novembre per tancar la vint-i-dosena edició dels Premis Nacionals Joan Coromines.
Vila va explicar com pot ser de diversa la situació de la llengua depenent de la comarca, la ciutat o el barri, i l’edat dels ciutadans. També va assenyalar que era una situació complexa per factors polítics i jurídics: “La llengua encara no és plenament oficial, per exemple, quan entrem en una consulta i no podem emprar el català estem transigint l’oficialitat de la llengua”. I també per tota una sèrie de factors econòmics i les seves conseqüències demogràfiques, “que dificulten la vida normal de la llengua, des de la baixa natalitat dels qui la parlen fins als moviments demogràfics“.
A més, va afegir-hi altres factors culturals, actitudinals i tecnològics: “Ara mateix molts dels vostres fills i nets, abans de parlar ja tenen el mòbil i abans d’haver parlat amb la família poden haver vist un vídeo en castellà o en anglès”.
Tot i que aquestes situacions —segons Vila— “posen el català en una situació delicada”, el català “és una llengua mitjana, en molts aspectes robusta, que es transmet de pares a fills i capta nous parlants”. Per al conseller de Política Lingüística, cal “treballar perquè la situació actual sigui reversible, i és reversible amb l’esforç col·lectiu. Podem capgirar les tendències negatives”.
Per al conseller, algunes de les solucions passarien per “fer més polítiques i més sòlides i més adreçades a resoldre el problema que afrontem”. “Necessitem fer que el coneixement de la llengua arribi a tot arreu, necessitem facilitar-ne l’ús (a través de projectes com el Xerrem Junts de la CAL) i que les nostres institucions siguin modèliques en l’ús de la llengua”, va afirmar.
Abans de la intervenció de Francesc Xavier Vila, el president de la CAL, Jaume Marfany, també va fer un parlament centrat en el futur de la llengua. Va afirmar que aquest es troba “molt principalment” en aquest 66% de la població que encara no parla la llengua i “en tot allò que els catalanoparlants siguem capaços de fer”. En aquest sentit, va remarcar que una persona aprèn una llengua i la fa servir si li és “necessària i imprescindible” per a viure i treballar en un país i que, per tant, calia “treballar-hi en conseqüència”.
Al començament de la gala de lliurament dels XXII Premis Nacionals Joan Coromines, l’alcalde d’Esplugues, Eduard Sanz, va donar la benvinguda als assistents. Sanz va parlar del valor de la llengua, “és un tresor col·lectiu que transmet una història i uns valors i una manera d’entendre el món”, i també del seu paper com a eina de cohesió social. També va subratllar la importància de treballar perquè el català “sigui llengua d’ús habitual en la nostra vida”.
