- El CIEMEN organitza una taula rodona per retre homenatge als 30 anys de Correllengües al Principat, impulsats per la CAL, i al gran èxit del Correllengua Agermanat
És un moviment transversal, il·lusionador i aglutinador que defensa l’existència d’uns Països Catalans vertebrats per un element fonamental: la llengua. Dimarts 14 de juliol al vespre, l’auditori de l’espai CIEMEN ha acollit la xerrada «30 anys del Correllengua. De la CAL al Correllengua Agermanat», que ha comptat amb la participació dels principals representants d’aquest moviment. L’esdeveniment tenia com a objectiu retre homenatge als 30 anys de Correllengua al Principat, impulsats per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), com també al gran èxit que va tenir la primavera passada el moviment del Correllengua Agermanat, en el qual van participar 180.000 persones d’arreu dels Països Catalans.
Un dels ponents del col·loqui, Pau Emili Muñoz, coordinador general del Correllengua Agermanat, ha explicat que a través de la iniciativa una lliçó que volien donar als mitjans i a tothom era subratllar la idea de Països Catalans. Muñoz assenyala que hi ha gent que en podia parlar en termes culturals, lingüístics o independentistes, però que la qüestió era que se’n parlés. I afegeix que, segurament, el fet d’haver-ho fet sense complexos és el que va atraure tanta gent. «El nostre objectiu era sa unitat i promoció de sa llengua i en això no podíem cedir gens», afirma.
En representació de la CAL, el president de l’entitat, Jaume Marfany, ha volgut reivindicar aquests 30 anys de Correllengua que s’han celebrat de forma ininterrompuda des del 1996 a Catalunya i a la Catalunya Nord i que en representen milers. «Són Correllengües de quilòmetre zero: cada poble, cada barri se’l fa seu», assenyala, i afegeix que els lemes que sempre han aglutinat el moviment són «llengua, cultura i llibertat i Països Catalans». Parlant del futur del moviment, Marfany ha comentat la necessitat d’implicar-hi noves generacions.
Com a tercer ponent, Francesc de Dalmases, coordinador de la CAL l’any 1996 en la celebració del primer Correllengua al Principat, ha destacat la importància que el Correllengua sigui un moviment transversal en el qual no incideixi cap partit polític. «Així com ha de tenir la complicitat de totes les institucions, tampoc ha de dependre de cap institució», ha afegit. També ha subratllat que si no fos per la societat civil organitzada, és una iniciativa que es perdria.
A part de la transversalitat que ha de tenir un moviment com el Correllengua, els tres ponents de la taula rodona han coincidit en un altre aspecte, com és la dificultat d’aconseguir que la iniciativa aparegui als mitjans de comunicació convencionals. En aquest sentit, s’ha parlat de l’important paper que tenen les xarxes socials a l’hora de difondre aquest tipus d’accions i convocar la població.
En la cloenda de l’acte, David Minoves, president del CIEMEN, ha explicat que aquests 30 anys de Correllengua coincideixen amb els 30 anys de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics. «La defensa d’una llengua minoritzada com la catalana no és un fet diferencial perquè hi ha moltes llengües minoritzades que pateixen un procés d’acceleració d’aquesta minorització», ha afirmat. Finalment, ha afegit que aquesta defensa no és només garantir que sigui coneguda i oficial, sinó el més important: que sigui parlada.
