“El Correllengua Agermanat 2026 no és només una celebració, és una afirmació clara i rotunda: la llengua catalana és viva, és compartida i té futur”. Amb aquestes paraules el president de la CAL, Jaume Marfany, va donar pas a Anna Roselló, portaveu del Correllengua Agermanat a Catalunya, dimecres passat en l’acte de presentació d’aquesta campanya a Sants.
A les set de la tarda, al local de Can Climent dels Castellers de Sants, una quarantena de persones van assistir a aquest acte per tal de conèixer tots els detalls d’una iniciativa “extraordinària i ambiciosa” —en paraules de Marfany— que pretén recórrer tots els territoris de parla catalana per recordar que “la llengua només es defensa d’una manera: parlant-la, vivint-la i fent-la present arreu”.
Anna Roselló, com a portaveu de la campanya al Principat, va parlar dels seus orígens, els quals es remunten a l’octubre de 2024, quan va sorgir la idea per primera vegada entre el col·lectiu Joves de Mallorca per la Llengua. Just aquell mateix any s’havia celebrat el Correllengua Interilles, que va finalitzar diumenge 5 de maig a la plaça Major de Palma reunint 40.000 persones en defensa de la llengua.
Des de llavors fins avui, el projecte del Correllengua Agermanat ha passat per diferents etapes i ha necessitat “posar d’acord” centenars d’entitats i pobles diferents, “cadascú amb la seva manera de fer”.
Un recorregut de 1.500 quilòmetres
Diumenge 19 d’abril la flama del Correllengua Agermanat sortirà de Prada i es bifurcarà en dues direccions: una cap a Bellver, per recórrer la zona dels Pirineus i baixar per l’interior cap a Lleida, i una altra cap a Perpinyà, passant per Girona i Barcelona.
“Aquestes dues flames s’acabaran trobant a Tarragona i s’uniran en una de sola que baixarà per les Terres de l’Ebre, el País Valencià, anirà cap a les Illes i finalment el 5 de maig arribarà a l’Alguer”, explica Roselló.
Què passarà quan la flama arribi a un dels pobles?
Tal com assenyala Roselló, hi ha diferents maneres segons les quals la flama del Correllengua Agermanat podrà fer estada en un municipi. Hi haurà pobles i ciutats per on només passarà, però no farà parada, i d’altres on farà parada i s’hi celebrarà un acte.
En aquest últim cas, en el municipi en qüestió es llegirà el manifest del Correllengua Agermanat i s’hi organitzarà un esdeveniment en defensa de la llengua. “És molt important que cada poble s’ho faci seu, segons les seves tradicions i peculiaritats”, afegeix Roselló.
Una altra de les informacions que també es va poder avançar és que cada dia la flama “dormirà” en un municipi diferent. Els pobles que tanquin una etapa, tindran un acte molt més gran i ambiciós de rebuda de la flama. El primer dia se li farà una rebuda i l’endemà se l’acomiadarà amb diferents actes.
El 21 i 22 d’abril, la flama a la ciutat comtal
En el cas concret de la ciutat de Barcelona, la flama entrarà dimarts 21 d’abril per l’avinguda Meridiana i anirà cap al carrer Mallorca acabant el seu recorregut a la plaça del Born “on es farà un acte molt gran”, amb concerts, la lectura del manifest i actuacions de cultura popular, destaca Roselló.
L’endemà al matí, dimecres 22 d’abril, la flama sortirà des de la plaça de Sant Jaume i passarà pel Camp Nou, ja que el Futbol Club Barcelona és una de les entitats que s’ha adherit a la campanya. A continuació, la flama recorrerà l’Hospitalet, Cornellà i el camp del Reial Club Deportiu Espanyol, així com els municipis de Castelldefels, Vilanova i la Geltrú i el Vendrell, per acabar finalment a Tarragona.
Una participació col·lectiva
Per anar tancant la presentació, Anna Roselló, portaveu del Correllengua Agermanat a Catalunya, va voler subratllar que cada vegada que la flama arribi a un municipi, serà el moment en què totes aquelles persones que no puguin córrer pels trams de carretera, puguin participar del Correllengua. Per exemple, assistint als diferents actes o acompanyant els portadors de la flama.
Roselló va avançar que ben aviat al web del Correllengua Agermanat s’especificaran els diferents trams de carretera disponibles perquè tothom qui ho desitgi s’hi pugui apuntar. En aquest cas, cada corredor haurà de fer un parell de quilòmetres.
Com va assenyalar al principi de l’acte Jaume Marfany, la flama del Correllengua “no és només un símbol”, sinó que és la constatació que la llengua catalana “continua viva gràcies a la implicació de milers de persones que la defensen, la parlen i la celebren al carrer“.
