Què passa? Els més de 150 grups de conversa en català de la CAL —Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana— que condueixen gairebé dos centenars de persones voluntàries dins del projecte Xerrem Junts no poden seguir funcionant com fins ara des del començament del confinament i és molt possible que no ho puguin fer durant més temps, atès que es duen a terme en espais socials on la gent es troba, coneix i comunica; necessiten de la proximitat física per dur-se a terme i probablement aquesta circumstància farà que sigui una activitat desaconsellada fins que s’esvaeixi el perill de contagis.
A l’interès per la llengua catalana s’hi empelta, en aquests grups, l’oportunitat de conviure; i això de tal manera que el desig de parlar ens porta el conviure i, alhora, el desig de conviure ens impulsa a parlar. Conviure és viure junts i avui ens correspon viure separats. Voldríem atendre aquests dos pols del projecte.
Què proposem? Què fem, des del grup gestor del projecte, davant d’aquesta realitat? Primerament comunicar amb els guies per animar-los a mantenir el contacte periòdic amb els xerraires per telèfon, whatsapp o correu per tal de mantenir la flama de l’entesa cordial amb cadascun d’ells i oferir-los les eines actuals que faciliten l’aprenentatge en línia com ara el parla.cat, o de manera virtual com són les parelles lingüístiques constituïdes amb l’aplicació aparellat.cat.
En segon terme, estem oferint als guies la possibilitat de fer amb els seus aprenents trobades virtuals a partir d’alguna aplicació informàtica. Per a aquells grups on els aprenents ja tenen comprensió del català i s’hi poden comunicar encara que sigui de manera senzilla, és força possible que funcioni si tant la persona que guia el grup com els aprenents s’animen a provar aquest recurs. Els encoratgem a fer-ho.
Amb els grups amb aprenents molt inicials, que necessiten estratègies pròximes de comprensió directa (imatges, gestos, mirades, moviments…), ho encarem d’una altra manera: lliurarem als guies d’aquests grups reculls de vídeos que descriguin, en català, realitats quotidianes, de coneixement del país o que continguin diàlegs entenedors. Animem així els assistents als grups a practicar el català des de casa.
Què en pensem? Les entitats socials treballem per gestionar la diversitat mitjançant accions que cohesionin i ho fem quan establim contactes, oferim convivència, plantegem cooperació i promovem compromisos col·lectius per avançar en les condicions de benestar. Tot això ho fem, sobretot, parlant, conversant, trobant-nos, organitzant-nos junts… La proximitat no és fàcilment substituïble per les pantalles. Ho hem de tenir en compte. Només pensant en la conversa veiem que els qui la fan cara a cara s’immergeixen en pluges de senyals que els farceix d’experiència, coneixement i vincles personals: el moment i el lloc, la manera de vestir, la posició física, els gestos de la cara i de les mans, la mirada, les expressions no verbals d’aquiescència o de dissidència, el ritme de les frases i de les intervencions, els silencis, els senyals no verbals dels qui escolten… No transmetem solament comunicació amb la paraula i el missatge, per importants que siguin.
Què en concloem? La necessitat actual de mantenir la comunicació ens està portant a avançar en el domini de les eines que ho fan possible virtualment i això sempre serà una aportació i un enriquiment d’ara endavant. Però no podem deixar de pensar en tota la gent que podríem haver conegut de nou amb la trobada directa, presencial, i que desconeixem, a qui no hem pogut donar resposta. El retorn com més aviat millor a la vida en proximitat és el que tots, uns i altres, desitgem de tot cor. Per tornar a parlar i conviure plenament.