Dijous passat, en una nova edició dels Capvespres Oberts a la CAL, va tenir lloc la presentació del llibre Aigua a les venes (Editorial Fonoll), de Francesc Canosa. Una obra que explica de manera “planera” i “poètica” — assenyala Josep Chalmeta, copresentador de l’acte— com l’Oest de Catalunya va passar del secà al regadiu gràcies al Canal d’Urgell.
El relat parteix de la història personal i familiar de l’autor, relacionada amb aquesta gran infraestructura hidràulica. Així doncs, la seva família és originària del Tossal, un petit poble ubicat a la comarca de la Noguera on precisament neix el Canal. A més, el seu quadravi, Francisco Canosa Albardané, va ser una de les 12.000 “formigues humanes” que el van construir.
Tal com afirma l’autor, entre 1853 i 1861 s’aconsegueix “un miracle” com és controlar el cel. El Canal d’Urgell, doncs, amb una llargada de 144,2 quilòmetres, va arribar a ser al moment l’obra hidràulica més important del món. “On no hi havia res, es va fer tot. Vam passar del marró misèria al verd esperança”, explica Canosa.
Ara bé, mentre tothom coneix la història de la conquesta de l’Oest dels Estats Units, a Catalunya hi ha molt poca gent que sàpiga què va costar i què va significar pel país la construcció del Canal (una reivindicació que es va fer durant la presentació). Sobretot tenint en compte que va ser una obra esperada durant cinc segles, que va arribar a tenir fins a 16 projectes i que va permetre en gran manera convertir Catalunya en autosuficient.
“Vivim en un país que no es coneix, que no dialoga amb si mateix”, lamenta Canosa, que recorda que el projecte del Canal va donar peu al primer pacte de país des de 1714. Un pacte i un somni interclassista, compartit pels pagesos i la classe burgesa, com la família Girona, que és qui va fer possible la seva construcció.
“L’aigua és el petroli del segle XXI”, assegura l’autor, que durant l’acte també va remarcar l’actual situació d’excepcionalitat, amb el Canal d’Urgell tancat, “en bona part per culpa de l’Estat espanyol”.
Aigua a les venes (2021) és un llibre escrit per donar a conèixer la història no explicada del Canal d’Urgell, per donar-li la importància que es mereix. L’escriptor parla d’ell com un “organisme viu”, un fenomen mundial lligat a la història de milers de persones que, encara que no ho sembli, influeix en la vida de tots nosaltres. I més encara que ho continuarà fent amb l’actual situació climàtica.