Andrea Rodoreda
La immersió lingüística ha estat l’estratègia més adequada i eficaç en la implantació del model d’escola catalana en llengua i continguts. Hauria estat un greu error separar els infants per raó de llengua. La immersió, que en cap cas ignora el coneixement del castellà, ha permès facilitar a tots els nens i nenes d’aquest país dels mateixos instruments culturals i lingüístics, per tal que es puguin desenvolupar amb les mateixes possibilitats, independentment de la seva llengua familiar.
El paper de la immersió lingüística va encara molt més enllà. La llengua, a Catalunya, ha estat des de sempre un factor integrador, vertebrador, el factor cohesionador de la societat.
Una societat catalana forta i cohesionada és i serà sempre un perill per al projecte d’espanyolització (llegiu castellanització) de Catalunya que, com tots sabem, no és nou sinó que es remunta a molts segles enrere, des que Castella comença el seu projecte imperialista de la Gran Castella, que transforma i encobreix amb el nom d’Espanya.
Els atacs contra el català són històrics i estan documentats des de fa més de 300 anys. Hi ha una persecució “legal” que s’origina a partir del moment que comencem a perdre les llibertats nacionals. La llengua catalana, de manera gairebé miraculosa, ha resistit la persecució acarnissada que es va iniciar a principis del segle XVIII (a la Catalunya Nord, 60 anys abans) amb els Decrets de Nova Planta, que va continuar amb el jacobinisme il·lustrat i l’època liberal, i que va ser particularment brutal durant les dictadures de Primo de Rivera i del General Franco, que van assajar un autèntic intent de genocidi cultural i lingüístic contra la comunitat catalanoparlant.
Per fer-se una idea de com han estat d’esfereïdors els atacs contra la llengua catalana, de com es va dur a terme aquesta política de genocidi cultural i lingüístic, només cal donar un cop d’ull a llibres com La persecució política de la llengua catalana, de Francesc Ferrer i Gironès o Catalanofòbia, del mateix autor; també al llibre de Josep Benet, L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya.
Els atacs a la immersió lingüística es manifesten de manera constant durant el final del segle XX i els anys que portem del XXI. Ciudadans, per exemple, n’és una mostra molt evident. Neix l’any 2006 i, molt abans que es convertís en el partit que defensa els interessos de l’Ibex 35, els seus primers objectius eren molt clars: l’anticatalanisme i acabar amb la immersió lingüística.
Només cal que doneu un cop d’ull a la Base de dades de la catalanofòbia per adonar-se’n de la magnitud de la tragèdia. Concretament podeu veure alguns dels casos més evidents de discursos contra la llengua catalana clicant aquí o contra la normalització lingüística aquí.
Ara, després del cop d’estat del passat octubre, emparant-se de nou en els tribunals i en el seu trist i famós 155, hi tornem de nou. Aquest nou atac del Govern espanyol contra la llengua, malgrat ser una constant històrica, no es pot desvincular del context polític. L’única resposta possible a aquesta llei torna a passar per l’obediència estricta a les lleis legítimes del Parlament de Catalunya, i pel front comú de partits, sindicats, entitats i del conjunt de la societat contra aquest nou atac, en una resposta contundent, pacífica i clara.
Una vegada més se’ns fa ben evident que aquest país només té una solució possible si vol garantir la seva supervivència lingüística, cultural i econòmica i, alhora, avançar cap a una societat millor, més justa i més lliure.
Jaume Marfany, vicepresident de la CAL