Olalla Miret
La CAL i el referèndum de l’1 d’octubre
El pròxim 1 d’octubre, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya votarem en un referèndum si volem que Catalunya sigui un estat independent en forma de república.
La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) volem ser conseqüents amb el nostre lema: Llengua, Cultura i Llibertat. La llengua catalana i la seva cultura no poden ser alienes al concepte de llibertat, i poder-la exercir en plenitud de condicions, com altres llengües i cultures del món.
La llengua catalana des de fa més de 300 anys ha estat perseguida, prohibida, ignorada o, actualment, tolerada amb llibertat vigilada. La Transició espanyola va donar lloc a un estatus on semblava que la llengua catalana podia recuperar la seva normalitat juntament amb les altres llengües que coexisteixen a l’estat espanyol. La Llei de Normalització Lingüística del 1983 i la posterior Llei de Política Lingüística del 1998 van representar un avenç en els drets i deures sobretot pel que fa a la Immersió Lingüística a les escoles i altres aspectes com l’establiment com a llengua vehicular al conjunt del país. Tot i així, aquests avenços eren clarament insuficients, atesa la poca sensibilitat de les administracions a dictaminar i fer complir les lleis aprovades.
La sentència de l’Estatut del 2010 va constituir un retrocés en aquest lent procés de normalització. Va significar que el català deixés de ser la llengua prioritària en el seu ús públic i de l’administració. Així mateix, deixava amb una certa indefinició alguns articles sobre l’ús de la llengua, que a poc a poc el Tribunal Constitucional ha anat dictaminant, en diferents sentències posteriors, endegades pel Defensor del Pueblo i de partits com el PP o Ciutadans. En són exemples el 25% de castellà a les escoles, o les recents sobre la Llei d’Acollida o del cinema.
La cronologia és molt diversa però el que queda clar és que els diferents governs de l’estat espanyol han tingut una actitud hostil envers el redreçament i normalització de la llengua catalana en el conjunt dels Països Catalans.
El futur de la llengua catalana serà possible si és una llengua d’acollida als nouvinguts, si és una llengua que la fem servir a tothora, si és una llengua comuna amb tot el respecte a les altres que coexisteixen al nostre país, però també si tenim eines d’estat per fer-la necessària, prioritària i d’ús comú.
Això únicament serà possible si exercim el dret a decidir i decidim que volem un estat propi on tots els drets lingüístics ens siguin preservats.
El dia 1 d’octubre tenim una oportunitat per assentar les bases d’una veritable recuperació de la llengua catalana en el si d’una futura República Catalana.
Secretariat Nacional de la CAL