26 de maig de 2017

Lola Anglada, dona, catalanista i republicana

Si busqueu per Internet “Lola Anglada” el primer que hi trobareu serà l’apartat que té a la vikipèdia i que, entre altres, ens diu: “Dolors Anglada i Sarriera, coneguda popularment com a Lola Anglada (Barcelona, 29 d’octubre de 1892 – Tiana, 12 de setembre de 1984), fou una narradora infantil i dibuixant catalana. Col·laborà des de molt jove a gairebé totes les revistes infantils
catalanes de l’època i arribà a esdevenir un dels escriptors més representatius del gènere a la preguerra…”

Aquesta és segurament la visió que la majoria de gent té sobre la Lola Anglada: una dona que dibuixava molt bé i que es va dedicar a il·lustrar contes i revistes infantils. Aquesta ignorància –no volguda- sobre persones que han marcat petjada en diferents èpoques de la història del nostre país és, massa sovint, habitual. Lola Anglada no n’és una excepció.

Lola Anglada va ser una extraordinària dibuixant i il·lustradora amb una extensa obra que mostra una gran sensibilitat. Evidentment, era una dona de la seva època i els seus dibuixos partien de l’estètica noucentista i contenen un fort contingut moralitzador. Això, segurament, els fa difícils d’entendre avui dia, però, seguint els ideals del Noucentisme, la seva és una obra extraordinària creada amb la pretensió de construir un país. Una obra cabdal dins el moviment noucentista, tant pel que fa a la seva qualitat artística com pels aspectes de renovació cultural i ètica que s’hi difonen.

Per conèixer bé, però, qui era Lola Anglada, cal veure’n tots els vessants, el polític, el catalanista i el feminista. El pensament polític i independentista de Lola Anglada el trobem reflectit en molts
dels seus cartells. Ja durant la dictadura de Primo de Rivera va participar activament en el partit independentista “Nosaltres sols”, en la campanya per l’amnistia per als implicats en l’anomenat “Complot de Garraf ”, intent d’atemptar contra el rei Alfons XIII. Especialment il·lustrativa és la fotografia que acompanya aquest article on podeu veure, el 1930, Lola Anglada envoltada dels primers quatre indultats per l’intent de regicidi.

lola_anglada_presos_garraf

El seu compromís amb la República i amb Catalunya va fer que, durant la Guerra Civil, s’afiliés a la UGT i que col·laborés amb el Comissariat de propaganda. A través dels seus dibuixos hi veiem clarament reflectit el seu pensament i la ideologia republicana i catalanista. Des del que representa una jove desfent unes cadenes i abraçant la bandera catalana fins al titulat “la repressió Catalunya-Euskadi el 1934” tot passant pels dedicats a l’11 de setembre o el que ironitza sobre la curta vida de l’Estatut de Núria, aprovat el 1932. En el dibuix, l’Estatut està representat per un petit esquelet que una processó porta sobre una safata, acompanyat del cartell: “De la cuna al sepulcro”.

La seva obra és el reflex d’aquest catalanisme i republicanisme. L’any 1937 crea “El més petit de tots” potser la seva imatge més coneguda i que va acabar esdevenint una autèntica icona de la lluita contra el feixisme i per les llibertats de Catalunya.

Lola Anglada creia en la capacitat del seu poble de crear un món millor, mitjançant la lluita, la disciplina, l’amor i el treball. Va traslladar a la seva obra i als infants valors com l’heroisme, la solidaritat, el respecte, l’amor als animals i a la natura, els valors del bon humor i la importància d’un ideal compartit.

Anglada-ElMesPetitDeTots

Va ser una feminista de l’època. Una dona independent i autònoma, insubmisa i rebel. Potser per això mai no es va casar perquè pensava que el matrimoni l’anul·laria com a dona i com a professional. “Els meus fills són els meus dibuixos”, deia. Entre altres, va treballar per revistes com Feminal, una revista feminista que tenia com a objectiu que la dona catalana elevés el seu intel·lecte.

Després de l’ocupació de Catalunya per les tropes franquistes, Lola Anglada no va voler marxar cap a l’exili i va romandre a casa seva, a Tiana. En els primers temps fins i tot necessitava un salconduit per sortir del poble. Va ser denunciada i es va haver d’amagar per no anar a la presó per la seva fidelitat a Catalunya i als pensaments catalanistes i republicans.

El 1948 la policia franquista li va retirar els dibuixos d’una exposició a les Galeries Syra de Barcelona pel fet de ser considerada “peligrosa, roja i separatista”. La seva vida no va ser gens fàcil en la Catalunya de la postguerra, pràcticament reclosa a Tiana no va començar a trobar un cert reconeixement, realment efímer, durant els darrers anys de la seva vida.

Enguany es compleixen 125 anys del naixement de l’artista i des de la CAL hem acordat recordar-la en la celebració del Correllengua. L’any 1977 escrivia:

“Aquestes meves pàgines, record del meu viscut, les ofereixo a la memòria dels màrtirs immolats i perseguits en defensa de les llibertats de Catalunya. Avui, Diada de l’11 de setembre de 1977. Per Catalunya Per la nostra llibertat (Lola Anglada)”.

Article publicat al número 39 de l’Escletxa, la revista de la llengua i la cultura catalanes, editada per la CAL. Autor: Jaume Marfany, director de l’Escletxa.