5 de febrer de 2018

“xerrem junts”, una oportunitat d’adquisició lingüística

Hi ha moltes persones a Catalunya que, d’una manera o altra, expressen tres voluntats d’acostament a la llengua catalana referides a l’ús social oral: entendre qui la parla, ser acompanyat en començar a parlar-la, i millorar en fluïdesa i bagatge.  Tres desigs corresponents a tres perfils de persones: les que no entenen el català, les que l’entenen i no l’han parlat mai i les que ja el parlen, però amb dèficits a superar. Tres voluntats que són tres fites progressives d’adquisició lingüística bàsica sobre les quals pot assentar-se un coneixement més ple i complet tot seguint ensenyaments formals, o gràcies a les quals poden oferir-se oportunitats d’ús a qui estudia català.

El projecte “xerrem junts” de la CAL, Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, ofereix la possibilitat de crear espais de trobada i comunicació en català dins d’entitats socials radicades en zones de baix índex d’ús social de català per atendre justament aquest triple perfil de persones.

Ho fa amb materials i orientacions que parteixen d’un model determinat de llengua, el que resulta d’entendre-la com intercanvi comunicatiu. Concep l’adquisició lingüística com un seguit de passos que porten finalment les persones a experimentar que el català és també seu (‘El català també és la meva llengua’) perquè s’han vist a si mateixes comunicant-se amb altres persones sense entrebancs lingüístics importants, en un entorn social de proximitat i amb consciència de parlar la llengua del país. Una experiència que tindrà força expansiva cap a la mateixa llengua —voldran aprofundir-hi— i cap a l’entorn relacional —voldran parlar català amb més gent— perquè haurà tingut com a base de llançament el plaer de saber-la seva.

El model de llengua que es proposa és fruit de lectures i assimilacions de les investigacions que ha impulsat la Direcció General de Política Lingüística des dels anys noranta amb la intenció de dotar d’enfocament comunicatiu l’ensenyament i l’aprenentatge del català.[i] El projecte “xerrem junts” aplica a la oralitat conversacional tals reflexions i tipologies. També s’alimenta de les tesis que mostra l’estudi dels factors que incideixen en la voluntat de comunicar en una llengua apresa: el social, el lingüístic i el psicològic.[ii]

En el primer estadi, el de la comprensió bàsica i expressió mínima en català, el projecte “xerrem junts” proposa trobades de catalanoparlants amb persones que tot just s’hi inicien i amb un ritme setmanal. El material és ple d’imatges, taules de jocs, petits versos, làmines contextuals, etc. Les estratègies passen per mostrar imatges, per utilitzar gestos, moviments, objectes físics, espais, etc., per repetir les expressions de maneres diverses i amenes, per fer jocs de consolidació, per memoritzar frases i textos breus… Tot en un entorn agradable, gairebé casolà, i una relació numèrica baixa, d’un guia per tres o quatre assistents.

El contingut de les unitats del material fa referència a necessitats molt bàsiques i elementals que sorgeixen en contactes orals entre veïns i altres persones properes: fórmules bàsiques de tota conversa col·loquial (salutació, comiat, agraïment, disculpa, etc.), sensacions primàries i estats d’ànim, descripció de característiques generals de persones i  objectes, nombres, situacionals, indicacions temporals usuals, expressions de gust i disgust, referències al cos humà, etc.  Una mirada morfològica hi trobaria més adverbis, determinants i sintagmes preposicionals que noms, adjectius i verbs, atès que els elements esmentats poden ser sempre respostes a preguntes en converses col·loquials. Els assistents no acaben conversant en català, però sí que arriben a col·locar-se unes ‘antenes’ que els permeten captar significats i respondre amb fórmules apreses i molt usuals. Ja no s’hi posaran d’esquena, com fem tots quan sentim una llengua que desconeixem. Es familiaritzen amb el català.

En la segona etapa, la d’iniciar-se a parlar tot repetint o modificant frases dites pels guies, el material aporta un seguit de propostes de comunicació que poden ser tractades de manera senzilla, repetitiva i amena. Propostes que fan referència principalment a l’exteriorització de gustos, preferències, hàbits i aficions o a la descripció de llocs, ambients, objectes i persones conegudes dels nous parlants.

El contingut de les unitats recorre temes de la vida quotidiana i promou diàlegs de curta tirada, en els quals el guia es presenta com a primer interlocutor i els assistents el segueixen repetint el que diu o transformant-ho d’alguna manera. Els assistents es descriuen a si mateixos i les coses i persones que els envolten. La mirada lingüística hi troba factors de descripció bàsica: verbs d’existència o de pertinença en present o en imperfet i en tercera persona singular, comparacions, caracteritzacions amb adjectius molt usuals, principals usos dels pronoms en i hi, expressions d’intensitat, de freqüència, situacionals i temporals bàsics, etc. Els assistents trenquen la barrera que els impedia posar atenció a què es diu i com es diu en català, tendeixen a demanar que els hi parli la gent catalana que els envolta i troben adient apuntar-se a activitats que l’ajudin a créixer com a nous parlants: cursos, programes televisius o radiofònics, activitats socials fetes en català, etc.

Finalment, en l’estadi de llançar-se a parlar i de millorar en fluïdesa i bagatge expressiu, el material té el caire d’immens rebost d’activitats de parla amb algunes receptes perquè els ‘cuiners’ de les sessions de conversa puguin conduir-les de manera adaptada al  propi tarannà i al dels components del grup. Els temes giren al voltant de la vida quotidiana: l’individu que menja, dorm, es vesteix, fa exercici, percep i sent; els familiars, veïns i companys que ens envolten; el món que ens acull; les obligacions que hem d’acomplir; les aficions que podem tenir…

La diversitat de nivells, dintre del fet de poder parlar, s’assumeix gràcies a les cinc tipologies de preguntes motor que són possibles en un grup: l’expressiva, per comunicar gustos, preferències i costums, demana interlocucions simples en present; la descriptiva, per explicar què coneixen els partícips del grup, reclama construccions en present o en imperfet i capacitat de definir, comparar, situar i caracteritzar; la narrativa, per comunicar vivències i records, comporta un cert domini dels temps verbals i de referències pronominals; la directiva, per explicar mètodes i maneres de comportar-se, exigeix que la comunicació arribi clara i entenedora als receptors; i l’argumentativa suposa ja una bona capacitat d’acompanyar discursos complexos amb recursos lingüístics adients i de forma àgil. Els components d’aquest nivell de parla són a tocar de l’adquisició plena del català oral col·loquial, sempre que els tres factors decisius hi siguin presents: un entorn habitual per parlar, un domini suficient de la llengua i una experiència plaent de comunicació en català. Si no ho han fet encara, són terra adobada per començar o continuar una formació lingüística que els confereixi la plenitud competencial en català.

Jordi Esteban

[i] Habilitats comunicatives. Una reflexió sobre els usos lingüístics. Eumo Editorial. 1999. Coordinació: Rosa Artigas

Tipotext, un tipologia de textos de no-ficció. Eumo Editorial 2003. Coordinació: Rosa Artigas

El domini textual. Un model de funcionament del discurs per a l’ensenyament de la llengua (en procés d’edició). Rosa Artigas

[ii] La voluntat de comunicar-se en una segona llengua: la presa de decisions individuals en un context social. Peter D. MacIntyre. Universitat de Cape Breton