4 de setembre de 2020

“Voldria aprendre a parlar català, però ara no puc.”

Voldria…
Una llengua primer s’aprèn a parlar i després a escriure. Es comença comprenent-la, es continua dient-ne quatre coses i s’acaba parlant-la. En el cas del català, una llengua en què socialment és difícil iniciar-s’hi a causa del domini de l’espanyol, això no succeeix generalment de manera espontània. Hi ha qui pot seguir el procés d’adquisició del català dedicant-hi unes hores a la setmana durant un temps: s’apunta a cursos i pot arribar molt lluny. És molt bona opció, però no la més generalitzada. Hi ha també un reguitzell significatiu de persones que voldrien entendre i començar a parlar català, però el seu entorn no hi ajuda, tenen entrebancs i no poden fer cursos. És una voluntat que ha aparegut amb fills o nets que van a escola, feines que reclamen català, oportunitats d’inclusió en iniciatives socials o lúdiques, veïnatge, parentiu o amistats que el parlen, convenciment que cal aprendre les llengües d’aquí, etc. I també és un voldrien amb entrebancs: inestabilitat laboral, atenció a la casa i als fills, horaris poc estàndards, barris sense cursos, dificultats de mobilitat o desplaçament, etc.

Vinga, som-hi!
Què necessita aquesta gent perquè pugui convertir l’ara no puc en un vinga, som-hi? Seria magnífic que tinguessin a disposició espais físics o virtuals per trobar-se amb veïns i ciutadans a punt per ajudar-los en aquesta primera empenta per la llengua. Espais de trobada periòdica on anessin descobrint expressions, reconeixent sons, aprenent fórmules… i constatant que avancen. I, sobretot, on es poguessin relacionar amistosament amb altra gent vinculada amb la llengua, perquè l’aprenen o perquè la parlen. Espais on vagin de bracet beceroles lingüístiques, inclusió en el món català, Catalunya, i cohesió social. Espais dins de les entitats socials a què accedeixen.

Som veïns
La primera pregunta és si això ho pot assumir l’oferta pública de formació reglada. Penso que no. Els espais esmentats han de ser d’activitat social, no acadèmica; la relació numèrica no pot anar més enllà de cinc o sis persones per voluntari, una ràtio inadmissible per una entitat pública; la irregularitat previsible en l’assistència ho fa tot més difícil. I per últim, la relació de veïnatge de què caldrà impregnar l’activitat —un lligam horitzontal, de proximitat— es desmarca de la posició ensenyant-alumne, més jeràrquica.

És possible?
La segona qüestió és metodològica. És possible que gent no professional entomi el repte d’iniciar en català oral persones que no l’entenen o no el parlen gens, just quan sembla més complicat comunicar-s’hi? I que ho faci amb prou èxit? Tots nosaltres no hem fet pas cabal d’això quan s’ha tractat de pujar els fills: sense ser professors hem aconseguit que parlin amb destresa la llengua de casa. Hi ha elements naturals vinculats a l’acció i a la relació interpersonal que ajuden a introduir-se en una llengua. Elements de descoberta i de modelatge. Els primers, facilitats amb imatges, gestos, moviments, jocs, memoritzacions, cançons, molta repetició… Després, quan ja han incorporat ‘àtoms o molècules’ de llengua catalana, podem aportar-los-hi elements o estratègies de modelatge perquè s’hi iniciïn fent diàlegs més densos d’informació real: preguntes senzilles de temes quotidians respostes primerament pel catalanoparlant i després pels qui comencen. Tot això és perfectament possible. Només cal disposar de propostes ja experimentades i exitoses i d’un assessorament efectiu a les persones que s’animin a acompanyar durant uns mesos, setmana rere setmana, gent il·lusionada per aprendre català i conviure.

Tot un projecte.
El projecte Xerrem Junts de la CAL no és altra cosa que això: un projecte capaç de signar acords de col·laboració amb entitats i col·lectius, un equip preparat per formar guies de conversa i dotar-los de materials i recursos per dur a terme l’activitat, i una iniciativa amb experiència de més d’una dècada treballant-hi. La CAL fa possible tot això gràcies al suport institucional que rep i en la mesura que pot. Tant de bo poguéssim créixer de la mà de tantes entitats socials que teniu el foment de la llengua catalana entre els vostres objectius!