Daniel Ruiz-Trillo 17 de juny de 2016

VINT-I-CUA

Malgrat que la catalanofòbia que, des de Franco i Primo de Rivera fins al Rivera actual, pren tots els colors de la política espanyola, el català és una llengua ben viva, dinàmica i apta per a les ciències i per a la república de les lletres, al contrari del que deia el president espanyol Adolfo Suárez: “El catalán no es una lengua apta para las ciencias”. De fet, és superapta per a les lletres i les ciències.

És per això que tants i tants escriptors catalans han jugat amb el llenguatge i amb les paraules: des dels trobadors fins a Màrius Serra, passant per Miquel de Palol, Ricard Ripoll, Perejaume, Vicenç Pagès o Pau Riba, o des d’ Enric Casasses i Carles Hac Mor fins a Josep Pedrals, Jordi Vindtró, Víctor Sunyol o Joan Amades.

A tots ells, els dedico aquest conte ple de cap-i-cues:

MON NOM és RAMON OMAR i vaig néixer el 2002. La meva dona, del 1991, es diu IRENE NERI i treballa al diari ARA. Tenim SIS fills: el primer es diu BOB i treballa a AXA, el segon es diu PEP i és fan d’ABBA, la tercera es diu ADA i és seguidora de la ballarina SARA BARAS, la quarta és una monja, li diuen SOR ROS i al convent es passa el dia escoltant LEVEL 42, la cinquena es diu ANNA i als matins treballa a l’ACA i a la tarda a les autopistes, col·locant algun RADAR i algun SOS. El sisè i últim es diiu OTTO i gestiona una empresa de CAIAC a SALÀS. La nostra mascota és un NAN i el seu menjar preferit és un CUC.