19 de juliol de 2018

Moltes tardes compartides

Escrit d’agraïment als voluntaris dels grups del Xerrem. 20/6/18 

Marina Alonso Blanco, xerraire d’un grup Xerrem


Un grup de Xerrem ens reunim per això, per parlar de moltes coses, per explicar una mica de tot, i, d’aquestes tardes de dijous surten aquestes paraules.

Les persones que guien els grups, com tots sabeu, són voluntaris que volen que la llengua catalana arribi a tothom que desitgi adquirir fluïdesa i a la vegada conèixer la cultura i els costums d’aquest país que també és el nostre.

Els voluntaris que dirigeixen els grups són els “profes”, els nostres “profes”. Què podem dir d’ells? Són gent meravellosa i solidària que, a pesar de mil contrarietats, sempre els queden forces, un somriure, la mateixa bona actitud amb nosaltres, i mai han deixat de transmetre la seva il·lusió… És clar, sempre amb “ojo avizor” (alerta) perquè la conversa no se’n vagi pels “Cerros” de Montserrat, ja que a vegades aconseguir-ho costa una mica.

Un any més s’acaba el curs i ens sentim una mica tristos. S’acomiaden del Xerrem el Joan i l’Elisabeth, els nostres “profes” estimats. Ells representen a tants voluntaris que han deixat la seva empremta en les nostres vides. No oblidarem moments bonics, i és que hi ha tantes coses a explicar… i moltes més que es quedaran sense dir per manca de temps.

Assistir a les classes del Xerrem no només ens fa avançar a l’hora de parlar català, a les sessions també parlem de nosaltres i de fets històrics. Hem conegut a dones fortes com la Caterina Albert, la Montserrat Roig, la Clara Campoamor i moltes altres. Hem llegit i comentat llibres que ens han fet reflexionar.

Us recordarem en les sortides culturals, com en la visita als jaciments del Born o al museu d´Història, on vam descobrir que són uns dels llocs més bonics per conèixer la història d’aquest país.

Hem anat a conferències per saber que Salvador Seguí era El Noi del Sucre. I quina bona iniciativa amb l’ “A tota Veu”, on hem parlat de l’enyor rellegint els poemes de Machado, Lorca, o Marçal, i potser ara estimem una mica més la poesia. En els intercanvis amb altres xerraires hem après a ser més solidaris amb gent d’altres països.

La idea dels microrelats ha sigut fantàstica! Ens heu donat l’oportunitat de deixar volar la nostra imaginació, de tornar a ser adolescents i com bé diu el títol del llibre que ens heu regalat “A cor obert”

En les excursions hem conegut pobles preciosos, hem gaudit, rigut i també ens hem emocionat com en l´última a Terres de L’Ebre, on tot era silenci quan l’escriptora Assumpta Montellà ens explicava els horrors de la Batalla.

Ha estat molt el temps el que hem compartit amb vosaltres i són tantes les vivències…

Quan arribi la tardor tornarem a classes de Xerrem i ens trobarem altres “profes” que estimarem i amb ells aprendrem noves històries i paraules noves.

Res més a dir-vos, tan sols, GRÀCIES SEMPRE A VOSALTRES, amb la certesa de retrobar-nos moltes vegades perquè “No és un adéu per sempre és sols l’adéu per a un instant, el cercle refarem i fins i tot potser serà més gran”. GRÀCIES