El grup municipal de Ciutadans de Mataró va presentar al ple municipal de dijous 5 de maig una proposta per modificar el reglament de l’ús del català del consistori. El text demanava que la normativa —que ha funcionat durant més de vint anys sense haver provocat mai cap conflicte a la ciutat— reconegués el castellà com a llengua cooficial.
El nucli de la CAL de Mataró, conjuntament amb altres entitats del municipi —l’ANC de Mataró, Òmnium Mataró-Maresme i Plataforma per la Llengua Maresme— van comparèixer al ple per demanar el rebuig a la moció.
Finalment, la proposta va ser desestimada amb els vots de PSC, CiU, ERC, Volem, CUP i ICV-EUiA.
A continuació reproduïm el manifest redactat pels membres de la CAL de Mataró i llegit en el decurs del ple per Elena Romero, del nucli local:
“Les entitats que hem convocat aquest acte, Assemblea Nacional Catalana, Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, volem denunciar públicament la proposta de resolució que presenta el Grup Municipal de Ciudadanos que, segons aquest partit, és “en defensa de la cooficialidad de las lenguas en Cataluña y de reconocimiento de su pluralidad lingüística”.
En primer lloc, volem recordar que aquest partit es va crear com l’enèsim intent de l’espanyolisme per frenar el procés de normalització de la llengua catalana, amb un discurs polític que es basava principalment, i a voltes exclusiva, en l’anticatalanisme, hereu directe del Manifiesto dels 2300 de 1981, que va provocar el naixement de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, o del Fórum Babel (1996). Les circumstàncies polítiques han fet que aquest partit ara tingui una vocació de govern a nivell espanyol, però propostes com les que avui denunciem, i d’altres que ja han presentat en aquest municipi, en altres punts de Catalunya o manifestacions ridícules com les organitzades fa una setmana a València per defensar una suposada valencianitat agredida pel catalanisme demostren que aquest tema continua sent una obsessió d’aquest partit.
Pel que fa a la proposta que presenten a Mataró, volem denunciar explícitament:
La manipulació que es fa de les dades de l’ús de la llengua, òbviament, per exemple, que el 94% de la població entén el català.
La utilització de la Constitució espanyola com a garant de la llengua castellana, oblidant, per exemple, que en aquesta Llei ja es consagra una desigualtat jurídica en què el català, per exemple, no té ni nom i, en tot cas, és subordinat al castellà.
La pretesa vulneració dels drets lingüístics dels castellanoparlants per part dels poders públics de Catalunya, sense esmentar, és clar, la disponibilitat lingüística que sempre ham mostrat les administracions catalans (cosa la qual no han fet les administracions estatals Catalunya, com, per exemple, el poder judicial o les forces de seguretat de l’Estat).
Presentar Catalunya com un lloc on hi ha discriminació del castellà, quan l’única llengua encara discriminada és la catalana: proveu de viure un dia, només un dia, únicament en llengua catalana i podreu comprovar si és possible de fer-ho; mentre que és possible viure únicament en castellà, com demostren cada dia milers de ciutadans.
La utilització de les sentències de tribunals, com el Constitucional, en contra de la llengua catalana, oblidant el caràcter polític i poc democràtic d’aquests tribunals. Si aquest és el joc, els instem que utilitzin el tribunals espanyols per anar en contra d’allò que democràticament ha decidit la ciutadania de Catalunya, com, de fet, fa temps que fan el PP i Ciudadanos.
Pel que fa als acords que proposa:
És absurd demanar el compromís de l’Ajuntament de Mataró de defensa dels drets lingüístics, perquè, d’altra banda, ja hi són reconeguts. De fet, fan bandera d’un tema que no preocupa a ningú i que només ells volen posar en debat.
L’Ajuntament va decidir uns usos lingüístics que s’ajusten a les lleis catalanes, en les quals es diu explícitament que “La Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen”. Per tant, no escau demanar-ne una revisió.
Finalment, denunciem la instrumentalització que fan de la llengua en benefici polític propi, les ganes d’obrir un debat on no hi ha debat i, sobretot, les ganes de fer gastar més diners en un suposat bilingüisme infantilitzador que sembla voler reforçar la idea que les persones d’aquest país d’origen castellanoparlant no són capaces d’entendre una llengua tan i tan semblant al castellà com és el català.
Mataró, 5 de maig de 2016”