5 d'agost de 2016

“Hem viscut per salvar-vos els mots”. Una experiència de paraula i territori a Gàrzola (La Noguera)

El projecte Empentallengua de la CAL recull bones pràctiques de foment de la llengua catalana i d’extensió de la nostra cultura, iniciatives que han estat dutes a terme per gent proactiva en pobles, barris i ciutats dels Països Catalans (www.cal.cat/campanyes-i-projectes/empentallengua). No fa gaire que són a l’abast de tothom perquè serveixin de pluja d’idees als grups que estimen el país i volen visualitzar-ho en l’entorn més proper.

A la Conca de Meià, a la Noguera, hi ha un poblet de no més de trenta habitants que cada estiu convida la gent de la contrada a una setmana cultural dissenyada i organitzada per una petita comissió organitzadora: concerts, obres de teatre, conferències, jocs infantils, exposicions… No s’estan de res. Aquest any porta per títol GZL, Setmana Cultural de Gàrzola. L’escenari i el taulell del bar són bales de palla amb peces de fusta al damunt, en consonància amb els camps acabats de segar de la comarca.

Mesos enrere havien anat recollint paraules que els pares i padrins deien sovint i que en l’actualitat s’anaven perdent. En van triar una cinquantena de rellevants. Durant la setmana cultural d’enguany han estampat les paraules escollides als murs de pedra de tot el poble i ho han fet en forma de paraules creuades i amb lletres grans i de metall perquè l’exposició sigui perenne. En cada element exposat hi ha un codi QR perquè el visitant pugui, a través del mòbil, conèixer el significat de cada mot i en vegi algun exemple.

Durant el procés d’elaboració de l’exposició vaig tenir ocasió de comentar-los l’experiència del poble d’Alforja, al Baix Camp, on cada any —i van pel cinquè!—  recullen i exposen paraules del propi entorn; una experiència que consta a l’Empentallengua suara esmentat i que té per títol La llengua viva. El parlar d’Alforja.Els de Gàrzola van veure les propostes d’Alforja. No sé si la mirada els va servir per incorporar res al seu projecte, però segur que els va esperonar adonar-se que ells, amb altres pobles de Catalunya, van fent realitat els versos de Salvador Espriu en l’Inici de Càntic en el temple: “Però hem viscut per salvar-vos els mots / per retornar-vos el nom de cada cosa / perquè seguíssiu el recte camí / d’accés al ple domini de la terra”.

Estic segur que hi ha molt altres racons dels Països catalans on es fan o s’han fet actes de memòria popular i lingüística com aquests. Des de la CAL us convidem a fer-nos-ho saber. Farem créixer els “empentallengües” per aconseguir escampar tan bones idees arreu del país.

Jordi Esteban