Jaume Marfany (Filòleg. Vicepresident de la CAL) 8 de juliol de 2015

Els enemics del català, fora de les institucions

Les darreres eleccions municipals i autonòmiques han representat una bona alenada d’aire fresc al País Valencià i a les Illes i, en certa manera, a la Franja. Després d’anys, sobretot al País Valencià, suportant els governs corruptes, antidemocràtics i anticatalans del PP, sembla que les forces d’esquerres, amb el gran èxit de Compromís al País Valencià, podran redreçar una
situació que ja es feia insostenible.

Al sud, malgrat les dificultats d’entesa de darrera hora entre el PSPV i Compromís, esperem que tot acabi bé i que l’oposició d’esquerres, a part de ser majoria a les Corts Valencianes i a l’Ajuntament de la ciutat, pugui nomenar també un president i un alcalde que puguin tirar endavant l’anhel de canvi de gran part de la societat valenciana.

Hi ha moltíssimes coses a canviar. Tant el PSPV com Compromís ja han declarat que els prioritats seran el rescat de les persones, la llei de dependència, el rescabalament a les víctimes de l’accident del metro de València, la reobertura de RTVV (i que les emissores del Principat es puguin veure i escoltar de nou) , la regeneració democràtica, i la reforma del model de finançament. La llengua i la cultura valencianes són també un dels principals objectius de les esquerres valencianes. Per començar, un pacte per a la cultura i la derogació del decret de plurilingüisme, que redueix les hores de català. Serà també molt important l’actuació en matèria urbanística, sobretot en relació al barri històric del Cabanyal, un dels símbols de les protestes de la ciutadania contra la política urbanística del govern de Rita Barberà.

A les Illes estan també d’enhorabona. Els resultats del 24-M es poden considerar històrics, ja que, per primera vegada, les forces d’esquerres sumen majoria absoluta i no tenen cap necessitat de recórrer al suport de candidatures de centre-dreta. Els socialistes del PSIB-PSOE, MÉS i Podem arribaran, sens dubte, a un acord programàtic que farà fora el PP del territori insular. L’ensenyament i la llengua, entre altres, respiren una mica més tranquils.

Els resultats del 24-M han fet caure els tres presidents de govern i dirigents del PP que més han atacat la llengua catalana: José Ramón Bauzá a les Illes, Alberto Fabra al País Valencià i Luisa Fernanda Rudi a l’Aragó. Cap d’ells continuarà governant.

Bones notícies i aire fresc per al conjunt dels Països Catalans.

 

Editorial de Jaume Marfany Segalés publicada al número 36 de la revista l’Escletxa