22 de juny de 2017

Carta d’una guia del “xerrem”

Benvolguts xerraires i companys:

A vosaltres, xerraires, vull agrair-vos la vostra amabilitat, la vostra simpatia. M’alegro d’haver-me ofert com a voluntària del “xerrem” aquest any, per diversos motius, dels quals voldria destacar-ne tres: perquè us he conegut i sou fantàstics; perquè he gaudit ajudant-vos a practicar el català; perquè d’alguna manera he tornat a experimentar una sensació molt maca, que enyorava, la de fer classes als meus alumnes. Ja sé que això no han estat classes, però en diversos aspectes s’hi assemblava.

I us he de dir que m’ho heu posat molt fàcil, amb la vostra actitud positiva i d’interès cap a la llengua catalana, amb la vostra disposició a aprendre, però sobretot amb la vostra generositat, en parlar de vosaltres i de les vostres vivències.

El que va començar com un acte de voluntariat per omplir una mica el meu temps s’ha convertit en una experiència personal molt enriquidora.

Gràcies per la vostra motivació i el vostre esforç, perquè hem gaudit plegats. Per haver parlat amb entusiasme dels llibres que us agraden (Carmen Rajo…), dels llocs on heu viatjat i les vivències que us han proporcionat (Rosaura, Luz, Angeles…) dels menjars que cuineu –i què bé que ho féu!- (Rafi, Conchi, Mari…), de les anècdotes sobre amics que no ho són i d’altres moments viscuts (Juliàn, Alfons, Isabel, Mercedes, Pilar, Carmen Martínez…) dels records de la vostra infantesa (Montse, José Luis, Ana, Maria…), de les coses que us agrada fer en el vostre temps lliure, de les vostres passions –què bells els teus quadres, Manuel!, què bells els teus relats, Eduard!-, de les plantes, els arbres, les flors, les d’Esplugues i les d’altres llocs (Antònia…).

Gràcies a totes i a tots per la vostra implicació en les propostes que s’han fet (gràcies, Pepi, pel teu relat a concurs, i pels teus flams!).

Gràcies pel somriure i les ganes amb què us afegíeu al grup gran (Juan, Matilde, Encarni…), gràcies per la teva emoció en escoltar Paraules d’amor (Rosanna).

Potser no en sou conscients, però jo també he après de vosaltres: la paciència, l’humor, a relativitzar allò que ens amoïna, el compromís per millorar la nostra societat (gràcies, Rosaura!), la dedicació a les persones estimades, la voluntat de tenir cura de nosaltres mateixos i de dedicar temps a allò que ens agrada, a mirar de fer les coses a consciència…

Moltes gràcies als meus companys voluntaris, el Pol, la Dolors i el Pau, per la seva amabilitat i la seva estimació envers la cultura i la llengua catalanes. Ha estat magnífic compartir amb vosaltres aquesta tasca.

I gràcies a tu, Maria Teresa, per haver-me animat a participar en el Xerrem. Tens raó, t’emportes molt més del que dones. Gràcies per la teva amabilitat en tot moment.

Moltes gràcies, xerraires!
No canvieu, sou fantàstics!!!

Mercè Pérez                                                                                                                                             Voluntària del projecte xerrem 2016-17 d’Esplugues.