Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana

 

Components generals i  i de l’activitat que desenvolupa.

 

 

 

 

Punt de partida

• La constatació de les mancances d’expressió oral en català d’una part important de la població adulta dels PPCC, tot i que moltes persones hagin fet estudis formals de llengua catalana.

• La pervivència del canvi d’idioma en la gran majoria de catalanoparlants quan entren en contacte amb gent que desconeix el català o no el té com a a primera llengua.

 

Objectius 

Del projecte

• Com a entitat civil, la CAL es proposa organitzar i dur a terme, en espais d’ús públic, grups destinats a facilitar la millora de l’expressió oral de persones adultes mitjançant pràctiques de conversa, per tal de contribuir al creixement de l’ús social del català.

Dels grups Xerrem

• Llengua: col•laborar eficaçment en la millora del bagatge i la fluïdesa de la parla en català.

• Cohesió: fomentar la cohesió social per mitjà del contacte i comunicació entre persones diverses.

• País: donar a conèixer referents dels països de parla catalana i, alhora, conèixer aspectes dels diferents llocs d’origen dels assistents.

 

Abast territorial

• Pròpiament, el Principat de Catalunya. També els altres territoris dels PPCC si s’atén a l’adaptació del material a cada varietat dialectal. 

• Hi ha una versió mallorquina del material.

• A la Catalunya Nord s’utilitza de base el material del Principat.

 

Relació amb entitats i organismes

• El projecte Xerrem no disposa d’espais propis, més enllà del reduït local de la CAL nacional. 

• La constitució d’un grup Xerrem comporta, com a mínim, l’acord amb una entitat que faciliti un espai físic per dur-lo a terme.

• El projecte només pot expandir-se amb la cooperació d’entitats o organismes que en constatin una confluència d’objectius, considerin convenient promoure’l i hi aportin voluntàriament elements per dur-lo a terme.

• Aquestes característiques fan del projecte Xerrem una eina transversal que teixeix una xarxa creixent de cooperacions entre col•lectius: ajuntaments, escoles d’adults, biblioteques, centres de normalització, entitats culturals, organismes assistencials, esglésies, partits, associacions, etc.

 

Difusió

• Es fa difusió del projecte per mitjà de la revista de la CAL i de la seva pàgina web.

• També se’n fa dins dels programa Xerrem d’arreu emès setmanalment a Sants3Ràdio i distribuït per la Federació de Ràdios Locals de Catalunya. 

• L’escassetat dels recursos no perment fer-ne en cap altre mitjà de comunicació.

• S’han fet algunes presentacions del projecte en col•lectius que les han sol•licitat: nuclis locals de la CAL, centres de Normalització, entitats culturals, etc.

 

Promoció

• La majoria dels grups Xerrem constituïts provenen de sol•licituds vingudes d’instàncies socials diverses. Constantment hi ha col•lectius i persones que es converteixen en promotors a partir del coneixement del projecte.

• S’han fet promocions centrades en el barri de Sants i dirgides a les AMPA de les escoles de primària. 

• Actualment està en marxa una promoció encaminada a les biblioteques públiques de Barcelona i poblacions pròximes. 

• L’escassetat econòmica no permet fer promocions de caire més general.

 

Espais i entorns possibles d’aplicació 

• Centres cívics i culturals

• Biblioteques

• AMPA d’escoles

• Equipaments municipals

• Escoles d’adults

• Seus de partits

• Parròquies

• Entitats culturals, tradicionals, assistencials, esportives, etc.

• Associacions d’immigrants

• Taules interculturals de municipis

• Mercats municipals

• Centres penitenciaris

• Etc.

 

Avaluació

• La valoració semestral de l’activitat (desembre i juny) feta pels voluntaris responsables dels grups i pels participants.

• La valoració anual de les entitats que participen en el desenvolupament dels grups.

• La valoració anual dels responsables del projecte i del secretariat de la CAL nacional.

 

Finançament

• L’aportació anual de la Direcció General per a la Immigració per mitjà d’un conveni específic per al projecte.

• Una part de les subvencions concedides a la CAL nacional per organismes públics.

 

Equip responsable

• Un director (dedicació convencional)

• Un coordinador (dedicació de 4 hores diàries)

• Un gestor administratiu (dedicació de 3 hores diàries)

• Un gestor econòmic en qualitat de tresorer de la CAL nacional.

 

 

 

 

Fonaments teòrics

• Els resultats de la investigació sobre textos reals, parlats i escrits, publicats a l’obra Tipotext, una tipologia de textos de no ficció (Editorial Eumo). Concretament, l’establiment dels cinc patrons discursius presents en la comunicació.

• Els resultats de l’estudi sobre la voluntat de comunicar en una L2, fet per Peter D. Macintyre i altres, en diverses universitats del Canadà, publicat a l’IEC (http://bit.ly/zWHjI4).

• La publicació de dos articles a la revista Llengua i ús (núm. 38 i 39) amb el titol «Parlar una llengua d’ús... social» que descriuen una proposta metodològica de pràctiques de conversa. (J. Esteban)

 

Fonaments didàctics

• Els criteris didàctics més actuals, extrets de les aportacions d’investigadors i experts pel que fa al tractament de la llengua oral.

• L’experiència directa duta a terme amb alumnes de nivell bàsic i elemental dins del CPNL, amb la vista posada en l’anàlisi dels factors que poden incidir positivament en l’èxit dels grups de conversa i amb l’aplicació dels patrons discursius proposats al Tipotext.

 

Definició de grup Xerrem

• És un conjunt de persones interessades a millorar el seu ús de català que es reuneix setmanalment per fer pràctiques de conversa, conduïdes per una o més persones voluntàries que les guien en la millora de l’expressió oral mitjançant unes pautes metodològiques. Les sessions tenen una durada màxima de dues hores i es fan durant el període escolar. Finalitzen al juny i poden reiniciar-se al setembre o octubre.  

 

Elements delimitadors d’un grup

• Es duu a terme en espais d’ús públic.

• És una activitat de voluntariat i gratuïta.

• Està destinada a persones adultes.

• Se centra únicament i exclusiva en la llengua oral (comprendre i parlar).

• S’hi treballa la pràctica de la llengua (com es diu...?) i no la teoria (per què es diu...?

• No té una durada definida.

• Possibilita la incorporació de nous participants en tot moment.

 

Procés de creació d’un grup

A) Per promoció de l’equip Xerrem

• La proposta de creació del grup a directius d’una entitat, col•lectiu o organització, feta pels responsables del projecte.

• L’acceptació de la proposta per part dels responsables de l’entitat que acollirà l’activitat.

• L’acord en l’especificació dels preliminars indispensables per a constituir-lo: cerca de voluntaris, sistemes de difusió i d’inscripció, espai, calendari i horari.

• La signatura d’un acord de col•laboració entre les parts.

 

 

B) Per sol•licitud de persones o entitats.

• Una o unes persones promotores que el sol•licitin.

• Una entitat o un organisme que ofereixi l’espai.

• Unes persones voluntàries que el duguin a terme.

• Un sistema de difusió per donar-lo a conèixer a la població.

• La signatura d’un acord de col•laboració entre les parts implicades en el procés.

 

Preliminars de constitució d’un grup

• Un espai disponible, prou ampli perquè hi hagi grups parlant, i amb cadires

• L’establiment de l’horari i del dia de la setmana en què es duran a terme les sessions

• Una o unes persones voluntàries prèviament formades

• Informació al SLC o CNL de la zona corresponent

• Un sistema de difusió de l’activitat

• Un sistema d’inscripció

• Un sistema d’emmagatzematge del material que s’usa.

 

Promotors 

• És promotor o promotora tota persona particular o membre d’una entitat o organització que sol•liciti de la CAL la creació d’un o més grups Xerrem en una zona o per a un col•lectiu específic i aporti  algun element per iniciar-ne el procés de constitució (contacte amb entitats, suport a la difusió, col•laboració en la recerca de voluntaris, etc.). 

• Poden ser promotors dels grups Xerrem: membres d’entitats socials, cíviques i assistencials; professors d’escoles d’adults i tècnics de normalització lingüísitca; rectors de parròquies; gerents de mercats; regidors d’ajuntaments; directors de biblioteques; responsables de seus de partits polítics; dirigents d’associacions d’immigrants; tècnics de centres terapèutics; etc.

• Per tal d’estar informats del desenvolupament general del projecte Xerrem, reben de la CAL la revista L’Escletxa i còpia de les circulars dirigides als voluntaris.

 

Voluntaris

• Són persones adultes amb un bon domini de català parlat que ofereixen una estona setmanal per guiar un o diversos grups Xerrem.

• Inicialment són atesos i formats per responsables del projecte mitjançant sessions formatives individuals i la visita de grups en funcionament. En aquets període previ els formadors en determinen la idoneïtat com a guies de grup.

• Si els correspon iniciar un grup Xerrem, ho fan juntament amb responsables del projecte durant les primeres sessions.

• En acabar cada període escolar, els voluntaris reiteren, si ho volen, el compromís per al següent període, amb l’acord dels responsables del projecte. 

• No se’ls exigeix cap altre compromís amb la CAL, tot i que se’ls convida a ser-ne socis.

• Són convidats a participar en múltiples sessions de formació i comunicació d’experiències.

• Reben cada dos mesos una circular informativa del projecte general que conté notícies de grups nous, projectes, apunts de metodologia, propostes de col•laboració en tasques diverses, etc. 

• Se’ls convida a participar en actes i activitats pròpies de la CAL (assemblea general, Premis Joan Coromines, jornades d’inici i final del Correllengua, etc.).

 

Formació continuada dels voluntaris

• Programàtica. En cada període escolar s’organitzen sessions dirigides al conjunt del voluntariat sobre qüestions diverses: correcció lingüística, ús del curs en línia parla.cat, activitats grupals de parla, jocs, formes de fidelització, etc. 

• Convencional. A mesura que es detecten necessitats específiques de persones o grups es fan trobades “in situ” per comentar-les i millorar la metodologia.

 

Xerraires

• Són persones adultes que volen millorar el seu ús de català parlat.

• Per inscriure’s, es comuniquen amb la CAL i se’ls adjudica un grup. 

• Se’ls demana nom i cognom,  telèfon de contacte i, si en tenen, correu electrònic.

• La inscripció és gratuïta.

• Poden incorporar-se a un grup en qualsevol moment.

• Poden assistir a més d’un grup.

• Poden demanar un certificat d’assistència quan han assistit a 10 sessions.

 

Elements bàsics de les sessions de conversa

• Es duen a terme seguint el procés estàndard d’una dinàmica de grup: recepció, presentació, actuació, reflexió, exhortació, comiat, etc.

• Quant a la parla, el 80% del temps està destinat als participants. En les seves intervencions els voluntaris no han de depassar el 20%.

• Les pràctiques principals de conversa es fan en grups reduïts de tres o quatre components.

• Les converses s’inicien amb la lectura de preguntes que mouen a la conversa; continuen a discreció dels participants i, en cas de silenci, es reemprenen amb la lectura de més preguntes. 

• Els participants poden tenir graus diversos de competència lingüística.

• En les successives sessions els voluntaris promouen entre els assistents l’accés a recursos per millorar l’ús del català i a serveis implicats en l’aprenentatge (parelles lingüístiques, cursos de català, programes en línia, participació en inciatives d’entitats (Òmnium, Veu Pròpia, etc.), ús de biblioteques, grups de lectura fàcil, etc.).

• En el decurs de les sessions es donen a conèixer referents dels Països Catalans (geografia, història, cultura...)

 

Informació del projecte

• La revista L’Escletxa conté informació i reflexions referides al projecte.

• Al web de la CAL (www.cal.cat) hi ha la secció del Xerrem, amb documents descriptius, materials didàctics útils per a les sessions de conversa, enumeració dels grups Xerrem oberts i actius, amb adreces i horaris, i notícies diverses.

 

Contactes

• CAL: C. Muntadas, 24, baixos. 08014 Barcelona. Tel. 934 159 002. Feiners, de 16.30 a 19.30h

• Correu: xerrem@cal.cat.