Accés Usuaris i Socis / Estàs registrat ?

Per un futur sense límits, Països Catalans (2006)

Per un futur sense límits, Països Catalans

 

Amb aquesta campanya (març-abril 2006), la CAL va fer el seu primer acte polític públicament. “Per un futur sense límits, Països Catalans”, promoguda en motiu de les reformes estatuàries del Principat, del País Valencià i de Ses Illes, la CAL pretenia exposar la visió de l’entitat envers el debat estatuari dins el moment polític. La campanya es va dividir en 10 actes territorials duts a terme arreu de la nació al llarg del mes de març i l’acte central i final del 8 d’abril.
 

En tots aquests es va voler fer reflexionar sobre aquells aspectes que considerem fonamentals pel nostre país. Uns elements que van ser els eixos de la campanya i el tema a parlar per cada un dels ponents convidats a l’acte central a l’Auditori de Barcelona el 8 de d’abril.
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

 

 

L’acte va ser presentat per l’actriu Anna Sahun i l’actor Xavier Serrat, que amb un to humorístic al llarg de la seva intervenció van arrencar més d’una rialla entre el públic de la sala. Les intervencions dels quatre ponents van ser molt potents. En primer lloc, el director del diari Berria, Martxelo Otamendi –qui va tenir la gentilesa de fer el seu discurs en català-, va esmentar l’editorial del Financial Times l’endemà de l’anunci de l’alto al foc d’ETA en el qual es reconeixia el dret a l’autodeterminació dels pobles a través de processos pacífics i democràtics. Seguidament, la presidenta del Parti Québécois, Monique Richard, va fer un repàs per la història dels referèndums per la Independència del Quebec i va establir un paral•lelisme entre la seva nació i els Països Catalans. El Canadà, malgrat acceptar el referèndum, cada vegada fa més esforços per intentar evitar que el poble quebequès es pugui autodeterminar i, en el cas de fer-ho, per aconseguir la derrota del sí a la independència.
 

Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau, va proposar un triple camí cap a la sobirania dels Països Catalans; l’econòmic; el solidari i el de la responsabilitat ciutadana i col•lectiva; i finalment, la implacable intervenció de Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona, ja va acabar d’engrescar el públic assistent. Va destacar la importància de la llengua catalana com a eix vertebrador dels Països Catalans, tot exigint-ne i argumentant-ne la seva única oficialitat en el territori. També, va reclamar una llei de política lingüística digna pel nostre país.
 

Cal destacar el parlament de la CAL a càrrec de David Vila i Gavina Freixa, en el qual es posava de manifest el posicionament ferm de la CAL davant dels Estatuts. Un “NO” bàsicament pels següents motius; “no se’ns reconeix com a nació; no se’ns permet gestionar els nostres propis recursos; no es reconeix el català com a única llengua oficial, i no se’ns reconeix el dret a l’autodeterminació.”
 

Després dels parlaments, Carme Sansa, Miquel Gil, amb la lectura de poemes de Miquel Martí i Pol, Pere Quart i Vicent Andrés Estellés, d’una banda, i Feliu Ventura, el cor de l’Aula de Música i la Colla de dolçainers i grallers de Benimaclet van posar un toc més festiu i cultural a l’acte que va acabar amb la interpretació de l’himne nacional dels Països Catalans, la Muixeranga, i de l’himne del Principat, Els Segadors.
 

En definitiva, aquest acte va ser una suma de pujades i baixades d’emocions. Rialles, crits i més d’una llàgrima van fornir la sala de sentiments a flor de pell. Un acte que va evidenciar, com ja ho havia fet la manifestació del 18-F, que la societat civil ha de jugar un paper important a l’hora de decidir el futur del nostre país, ja que la classe política catalana ha demostrat a bastament que és incapaç de mantenir la dignitat de tot un poble, els Països Catalans.