Diumenge passat, 15 de juliol, mentre participava en la Marxa sobre Martorell, pensava en la història més recent de l’independentisme al Baix Llobregat.
Sovint, es diu que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) prové directament de les consultes sobre la independència que es van celebrar a Catalunya entre el 2009 i el 2011. Potser això és cert si fem referència directament a l’ANC; no ho és, però, si ens referim a l’independentisme en un sentit més general.
Nosaltres, els independentistes del Baix, venim de molt lluny... venim dels temps en què ser independentista era molt summament complicat i difícil, per no dir perillós. L’independentisme al Baix no neix amb les consultes sinó que només s’hi consolida.
Per això, mentre arribàvem al Pont del Diable i veia aquell gran desplegament d’estelades, recordava els independentistes de sempre, del Baix i d’arreu del país. No podia evitar que el pensament se me n’anés fins als anys 80, amb les detencions massives de gent independentista, sobretot pertanyents a l’IPC. O molt més recent encara, les detencions de l’any 92, l’any de l’Olimpíada a Barcelona, amb la trista i famosa “operación Garzon” , de la qual s’han complert recentment 20 anys.
Hem deixat enrere, però, aquella època en què et podien detenir per portar una pancarta amb el lema independència. Ara ja som milers i milers arreu del país que ens proclamem obertament rupturistes amb l’Estat espanyol, aquest Estat que ens ofega des de fa més de 300 anys, que ens considera com una colònia i que actua de l’única manera que sap i coneix, i que és la d’exprimir-nos per extreure’ns tot el suc possible.
Des de tots els sectors el crit ja és gairebé unànime: ja n’hi ha prou! Se’ns ha acabat la poca paciència que ens quedava perquè hem madurat, a cops i batzegades, però ha arribat el moment d’adoptar una postura decidida i encaminar-nos cap a l’Estat propi. El 30 de juny a Lleida vam començar a marxar cap a la independència. El país sencer està en marxa i no ens aturarà ningú fins que aconseguim el nostre objectiu: Catalunya nou Estat d’Europa!
Ara hem de tenir en el punt de mira un sol dia, una sola data, un sol lloc: l’11 de setembre a Barcelona!