• Jordi Esteban (pedagog)

    “Voldria aprendre a parlar català, però ara no puc.”

    Voldria… Una llengua primer s’aprèn a parlar i després a escriure. Es comença comprenent-la, es continua dient-ne quatre coses i s’acaba parlant-la. En el cas del català, una llengua en què socialment és difícil iniciar-s’hi a causa del domini de l’espanyol, això no succeeix generalment de manera espontània. Hi ha...

  • Jordi Esteban (pedagog)

    Promovem l’ús del català en l’acció social?

    Precaris Ser precari vol dir exactament, etimològicament, ser algú que ‘prega’ als altres perquè sol no se’n surt. Catalunya és plena d’entitats que treballen per la dignificació de persones en situacions de precarietat inadmissible, inhumana, per maltractament, per no tenir sostre, per tenir gana i no tenir feina, per no...

  • Jordi Esteban (pedagog)

    Acció social: n’hi ha prou amb un micròfon, una càmera i unes estones de connexió en pantalla?

    Agents socials, al meu entendre, són els que es mouen per dignificar persones i col·lectius i alhora dignificar-se a si mateixos. Treballen en contacte constant amb persones, ambients i històries col·lectives. Senten el batec del cor de cadascú d’aquells amb qui han establert vincles i fan bategar els seus a...

  • Jordi Esteban (pedagog)

    Conviure i parlar, un propòsit difícil de mantenir, avui?

    Què passa? Els més de 150 grups de conversa en català de la CAL —Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana— que condueixen gairebé dos centenars de persones voluntàries dins del projecte Xerrem Junts no poden seguir funcionant com fins ara des del començament del confinament i és molt possible que no ho...

  • Jordi Esteban (pedagog)

    Aprendre llengua. Dos camins

    Una llengua s’adquireix de manera natural pel contacte amb parlants o per aprenentatge i de la mà d’experts. O de les dues maneres! El camí natural de la conversa – Primerament, el nou parlant —un nadó, un jove o un adult— comença captant paraules i expressions en qualitat d’espectador a...

  • Jordi Esteban (pedagog)

    Entitats d’immersió social catalana

    Som en uns moments històrics i crítics en què la llengua catalana té més probabilitats d’esfondrar-se que de reeixir si la gent del país no treballem per revertir la tendència a la manca d’ús i al seu deteriorament. No és estrany participar en activitats d’una entitat social que té el català com a...

  • Jaume Marfany Opinió

    El català en la societat multilingüe del segle XXI

    El debat sobre l’estatus de la llengua catalana –i de la castellana- en una possible República independent ha estat defugit de manera sistemàtica i habitual. Si alguna vegada s’ha intentat, s’ha fet de manera tímida i poruga, amb un gran temor a ferir sensibilitats. Tampoc ajuden al debat les declaracions,...

  • Josep Cruanyes

    La llengua en el judici del Tribunal Suprem sobre el procés

    En el judici sobre el procés, i arran de la resolució de les qüestions prèvies de competència del 27 de desembre passat, el Tribunal Suprem (TS) es va pronunciar sobre l’anunci fet per les defenses que els testimonis farien ús de la llengua catalana. Es va expressar en els termes...

  • fincursa

    Oralitat i adquisició lingüística a Catalunya

    Per fer nostra una llengua nova ens caldrà un esforç dirigit inicialment i principal a entendre els qui la parlen per poder així repetir i fer intents de comunicació, ben conscients dels errors que ens sobrevindran en pronúncia, assignació de mots i maneres de dir pròpies de la llengua que...

  • xerrem junts

    Moltes tardes compartides

    Escrit d’agraïment als voluntaris dels grups del Xerrem. 20/6/18  Marina Alonso Blanco, xerraire d’un grup Xerrem Un grup de Xerrem ens reunim per això, per parlar de moltes coses, per explicar una mica de tot, i, d’aquestes tardes de dijous surten aquestes paraules. Les persones que guien els grups, com tots sabeu,...