La Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) naixia el 23 d’abril de 1996, la diada de Sant Jordi, impulsada per la societat civil, amb la ferma voluntat d’articular una organització autocentrada i arrelada al territori, amb un objectiu clar: el treball per l’assoliment de la plena normalització lingüística, cultural i nacional.
La CAL es fundà en un context polític determinat: Al Principat de Catalunya s’iniciava la negociació de la nova Llei de Política Lingüística que resultava aprovada finalment, el gener del 1998. Una Llei de Política Lingüística plena de renúncies i mancada d’ambició. Al País Valencià i a les Illes, l’any abans, el PP havia arribat als respectius governs. Per altra banda a Espanya, el PP amb José María Aznar al capdavant havia guanyat les eleccions el 1996 i a França, el 1996, les diferents preses de posició del Consell de l’Estat anaven encaminades en el sentit de la condemnació de l’us administratiu de les llengues regionals o minoritaries.
Un seguit de condicions que no auguraven pas un futur polític propici per a la normalització de la llengua catalana.
En aquest context, doncs es va convenir de crear una nou moviment cívic en defensa de la llengua catalana i que poguès agafar el relleu del que havia estat la CRIDA fins a la seva dissolució el 1993. La CAL es va constituir amb gent que provenia de la CRIDA i d’altres persones que preocupades per l’esdevenir de la nostra llengua i cultura, i en definitiva del futur del nostre poble, volien, crear una organització independent de les organitzacions polítiques i sindicals, amb la intenció que la força de la CAL recaigués tans sols en la societat civil i en les entitats que la integraven.
D’aquí, precisament, el nom de Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL), ja que agrupa centenars d’entitats i associacions que encara que no tenen com objectiu directe la defensa i la promoció de la llengua catalana n’estan preocupats pel seu futur, i des d’aquesta Coordinadora hi donen el seu suport manifest. Amb el temps, la CAL ha anat aglutinant persones a títol individual, representants de les entitats, que han anat sumant esforços i han consolidat i configurat un projecte sòlid, transversal i cada cop més arrelat en el teixit associatiu. L’ús social de la llengua catalana, que incumbeix tota la societat, i la voluntat de la CAL de cercar aquesta transversalitat ha fet que l’organització obri les portes a totes les persones dels Països Catalans que tenen ganes de treballar per millorar la situació de la nostra llengua.
Així doncs, al cap de 10 anys de vida, la CAL s’ha convertit en una organització formada per persones i entitats, distribuïdes arreu dels Països Catalans, encara que amb major pes als territoris del Principat de Catalunya, la Catalunya Nord i Menorca, on al llarg d’aquests anys s’han donat conjuntures que han permès fer-hi més activitats i consolidar-hi nuclis actius. Tanmateix, la CAL segueix fidel als seus objectius d’assolir una plena implantació arreu del territori nacional, tot cercant la màxima voluntat de treballar coordinadament i teixint complicitats amb totes les entitats i organitzacions del territori.
El creixement de l’organització no ha parat des de la seva fundació, detectant-se un clar increment d’ençà els darrers anys, resultat del pòsit acumulat de la feina feta any darrera any. En aquest procès de creixement, l’any 2003 des de la CAL s’impulsa la creació de la Fundació Reeixida, una fundació per a la llengua, la cultura i el país. El propòsit de tal iniciativa és complementar les tasques de la CAL des d’un àmbit més acadèmic. Fent de la Fundació un veritable “motor” d’iniciatives cíviques i culturals que tenen com a eix la llengua catalana en el marc territorial que li és propi, és a dir, els Països Catalans.