31 d'octubre de 2016

En tinc disset!

Fa vint-i-cint anys Els Pets cantaven a cor què vols als escenaris de les Festes Majors d’arreu de Catalunya aquell “En tinc disset, tinc cara de préssec, en tinc disset, t’estimo de pressa, en tinc disset, i tinc tanta pressa en veure’t, cada dia més …”. Ara, a la CAL Horta-Guinardó, tenim pressa, pressa per estar agraïts a aquests disset anys que celebrem, perquè hem anat creixent amb el pas ferm i constant, perquè t’estimem, sí, Correllengua, t’estimem, i ho diem tant de pressa com aquests disset que, semblava ahir, quan els Pastorets Rock feien el seu primer concert a la Plaça del Guinardó aquell 6 d’octubre del 2001 i, ara, sonen al Piromusical de La Mercè i enceten el Tram 1 l’11 de setembre. Certament, també tenim pressa, pressa de veure com cada dia més, el català esdevé una llengua normal i sense prejudicis per les persones, els governs, la carnissera de sota casa, el cambrer del bar de la Plaça, els cinemes de la Vila, la carta d’aquell restaurant italià, el pub de música en viu i la ràdio que sintonitzo cada dia al llevar-me. Perquè quan encara no en tenia disset, vaig escoltar per primera vegada aquell “En tinc disset” i em va fer vibrar de valent, perquè la podia cantar i ballar amb la meva llengua.

El divendres s’anunciaven pluges al litoral, com qui entona un “Està plovent”, però aquesta vegada, no m’era igual, perquè el dissabte 22 d’octubre l’havíem de muntar grossa al Parc del Nen de la Rutlla, amb una pinya més gran i forta que mai on hi havia de pujar una enxaneta anomenada Correllengua i una festa grossa, de tots i per a tots. El nostre home del temps particular ens orientà que per poder fer córrer la llengua era millor ser previnguts i agafar el paraigües, així que a darrera hora les xarxes socials feien córrer, amb la mateixa rapidesa que el nostre Nen fa córrer la rutlla, que la diada se celebraria sota cobert, al Casal d’Entitats del Mas Guinardó.

El dissabte al matí els companys de La Rulot i Districte instal·laven l’equip i infraestructura a l’emblemàtic Mas, i a les quatre de la tarda ens aplegàvem tots, tal com cal, en un meravellós espai del barri que encara no havíem conquerit. A les cinc de la tarda, els infants de Torxa i l’AE Mas Guinardó ja entonaven cançons amb el taller de cant del músic i cantautor Gerard Sesé, vingut especialment per a l’ocasió, aprenien llengua de signes catalana amb les mestres intèrprets, llegien contes de prínceps que juguen a fer trenes a les nines i princeses que marquen gols al pati de l’escola i, tot, sota el ritme dels Trons del Baró.

guinardo1

guinardo2

guinardo3

L’animador infantil Noè Rivas, fidel al nostre Correllengua i als infants del barri, arribava amb la gorra, la guitarra i un feix de rialles i somriures per repartir a petits i grans, donant pas a la flama de la llengua de la mà de la petita gran Joana que, lluint amb la il·lusió de la innocència i la força dels trons, donava pas a la lectura del manifest de la veu d’en Martí, estudiant de 1r d’ESO de l’Escola Guinardó, tot homenatjant a Montserrat Roig. Com que amb un llibre mai estaràs sol, la Cooperativa Cultural Rocaguinarda, la Llibreria Clau de Volta i l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, no deixaren que cap nen marxés sense una història per descobrir i un conte nou per a la biblioteca de casa. Després d’una tarda més que complerta per a la quitxalla, un bon berenar és el millor regal, i els croissants amb xocolata feren la llengua més dolça.

guinardo4

guinardo5

Els nens i nenes més fidels restaren encara a la sala d’actes del Mas Guinardó quan en Jan i la Jasone de Bages Lindy, professors de l’Escola de ball Swing Manresa, acabats d’arribar del cor de Catalunya, començaven la seva classe de boggie-woggie amb aplicació a lindy. I és que aquesta febre que ja fa temps que s’ha apoderat de les places i carrers de Barcelona, s’està estenent arreu del Principat i ha aterrat per primera vegada al Correllengua, perquè també podem ballar swing amb la nostra llengua, perquè la música és universal i, si el ball és un mitjà de comunicació tant màgic, què millor que poder-ne gaudir amb un cant del nostre pit i amb els companys de Swing Sense Fronteres, per inmortalitzar-ne els passos. The Sweets, formació de l’Escola de Música Pausa encapçalada pel gran Josemi de la Vella Dixieland, versionà grans clàssics per a l’ocasió, i els hoppers d’El Guinardó, Horta, Gràcia i el Clot, passant pel Tibidabo, Esparreguera, El Baix Llobregat i El Bages, gaudiren d’una ballada tant especial com fer quicks i xalstons al mar amb una sensació d’estar xocat per fer la teva i esdevenir els reis del món.

guinardo6

guinardo7

A les nou del vespre, les samarretes del Correllengua eren ben xopes, els cors ben plens i músics, balladors i organitzadors premiats amb un entrepà fet amb productes de la terra. I és que si hi ha terra més ufana, és la que de la lluita en fa una dansa i de la llengua la llibertat. Sols en tens disset, t’estimo de pressa. Potser és que l’espera està escrita i, l’any vinent, amb la teva majoria d’edat, podrem votar per un dret a decidir un pas que anirà de bracet perquè la nostra llengua quan vulgui i no perquè calgui.

guinardo8

guinardo9

Text: Clàudia Viladrich, CAL Guinardó
Fotografia: Àngels Bernal i Swing Sense Fronteres